 |
| decorats per l'Ocell de Foc de Goncharova |
A un mecenes com en Diaghilev se li hauria de santificar. Muntar una companyia com la dels Ballets Russos, cridar a composar a músics de geni, voltar pel món amb una extensa companyia de grans ballarins i a sobre atrevir-se a fer decorats i vestits amb els artistes més avantguardistes de la primera trentena del s.XX, perdent quartos a dojo, és una proesa que no té parangó. Un petit resum de les gestes de l'empresari rus el tenim a l'exposició organitzada amb molt material del Victoria and Albert Museum, actualment al Caixafòrum.
 |
| Diaghilev i Stravinski, 1921 |
Es fa especialment atractiu l'espai dedicat a la Consagració de la Primavera, estrenada al 1913 a París. Els nous sons de Stravinski i la innovadora coreografia de Nijinski, amb vestits simples i decorats amb sanefes del floklor rus oriental, enrabien un públic acostumat al classicisme dels tutús. Qui no pagaria per seure a la butaca dels teatres per veure un ritual de pura avantguarda artística? Quin ull aquest empresari, sí que sabia envoltar-se dels millors.
Aquí us deixo al gran compositor (el de veritat min 0'54'') parlar del Diaghilev:
Entradas
Ostres, Kalamar, quin post més fantàstic!
ResponderEliminarHe flipat amb els dissenys. Quina gràcia que tenen. No me la penso perdre aquesta exposició. Igual hi vaig aquest cap de setmana.
Aquest post valdria la pena que se'l llegissin les d'EStones. Ara miraré com me les puc ingeniar. ÉS molt interessant. No sé què fer! Si t'enllaço al post, per exemple, llegiu l'escrit a casa la Kalamar, m'entens? o bé, un altra possibilitat, poso l'escrit amb el teu nom i de pas, l'enllaç del teu bloc sota de tot, si la idea t'agrada, eh?
Jo m'espero. Decideixis el què decideixis.
Ja diràs si t'agrada la pensada... i quina prefereixes en el cas de que m'ho permetis. Val? Sense cap compromís, Kalamar. Només faltaria.
Penso que si ja està tant ben explicat, quines ganes!
Ui! Com m'he recordat del que he llegit i sentit parlar de Diaghilev i el gran Nijinski.
ResponderEliminarUn post que inspira un pas à deux ara mateix.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarGlòria, quin parell aquests dos, atractius i visionaris, junts només podia haver turbulències. No he volgut parlar de la vida privada del Diaghilev, però es veu que l'altre el va deixar per una ballarina mediocre i carregada de quartos..
ResponderEliminarJa veuràs com t'agrada, Mortadel·la, i més si en sabeu de costura. Ja em diràs què et semblen els dissenys de la Cocó, a mi em van decebre, la resta fantàstics. Gràcies per l'enllaç, fes com et sigui més còmode.
ResponderEliminarDemà el publico. ESpero que t'agradi.
ResponderEliminarUna exposició meravellosa que no s'hauria de perdre ningú!
ResponderEliminarBon apunt, Kalamar!
sort que mortadel.la ha compartit això a estones de costura,me n'alegro molt per que jo em vaig fer modista per l'art del vestir,no per anar a la moda,i aquest document és un homenatge a l'indumentària -art,m'encanta.
ResponderEliminarnatàlia
"la profe"
Benvinguda Natàlia, gràcies per venir una estoneta. Què bé que hi hagi modistes-artistes com tú, tens peces ben interessants a casa teva, felicitats!
ResponderEliminarMortadel.la i Enric, gràcies per les vostres paraules.
Mortadel.la, m'ha agradat molt el teu post i em sento molt honorada. Et dec una!