La princesa lliure de Dukas

Dimecres, a l'últim moment vaig llegir a la web del Liceu que en Xavier Cester donava una conferència sobre la propera òpera, Ariane et Barbe Bleue, de Paul Dukas. A córrer, que aquest noi fa les xerrades molt amenes i ben preparades. Arribo justeta, a una preciosa sala amb grades, on assaja el cor del Liceu. Quines instal·lacions més ben pensades, em recodava de l'Ignasi de Solà-Morales. I ara a prendre apunts sobre aquesta obra de la que no en sé un borrall.

El resum fóra:

Paul Dukas, conegut per l'Aprenent de bruixot, gràcies a Fantasia de Disney, va ser un gran compositor francès del canvi de segle, poc productiu (12 obres), segurament per ser molt autoexigent. I poc conegut perquè va quedar eclipsat per Debussy i més tard, per Ravel.

L'obra de Maurice Maeterlinck, va ser entregada a Grieg per donar-li la música, la va rebutjar, i per tant, Dukas va ser la segona opció. Ariane et Barbe Bleue es basa en un conte de Perrault, que l'havia escrit a partir d'un recull de històries populars.

Per ser representada, Maeterlinck canvia la trama per tal de fer d'Ariane un personatge lliure i alliberador en lloc d'una noia tafanera. Ariane es casa amb Barbablava qui l'entrega 6 claus de plata i una d'or. El marit li prohibeix obrir la porta de la clau daurada. La dida i Ariane van provant i obrint amb les claus permeses, portes que donen alguna sorpresa. Però Ariane en vol saber més i la setena clau serveix per descobrir la veritat de BB: al soterrani hi són tancades les 5 anteriors dones. Ariane mira d'alliberar-les però elles, ignorants i un pèl massoques prefereixen quedar-se amb el seu esclavitzador espòs. Ja us ho fareu, noies, jo marxo d'aquí, potser per intentar ajudar algú altre que ho necessiti.  Ariane és la llum de la veritat, mentre que les dones de la masmorra, la humanitat amansida.


L'òpera.
Cester va recordar que l'obra sembla una mica un oratori per la manca de dramatúrgia i que Dukas va suplir això amb una orquestració molt rica i un simfonisme per a virtuosos. S'han d'oferir més sensacions que acompanyin la veu principal, un tour de force per l'esgotador rol de la mezzo o la soprano que faci d'Ariane.
També treballa Dukas amb temes musicals, menys evidents, alguns submergits i plens de variacions. No tot s'explica perquè ell és també un simbolista. Aquests temes ja apareixen al començament misteriós del primer acte.
Destacà del 1r acte, l'ària dels diamants on la protagonista s'identifica amb la llum exultant de les pedres:



El segon acte passa de dia. És un creixendo fins el moment culminant que arriba quan Ariane trenca la finestra de la masmorra i entra la llum amb un esclat musical. No he trobat cap fragment al YT per afegir, però realment és un passatge inmens on Ariane no pot cridar però tampoc pot quedar ofegada per l'orquestra.

Com al primer, el tercer acte comença fosc amb aquesta preciosa música, i l'Ariane ofereix joies a les dones per que es trobin més guapes i, de pas, més fortes. Les molt bledes, però, en veure que els pagesos han ferit a BB, en un atac de compassió, decideixen guarir-lo i quedar-se amb ell.




Curiositats

• L'obra està explicada a la Wikipedia només en francès, alemany, anglès i grec! Ni una paraula d'en Dukas a uns llibres de consulta que tinc (La discoteca ideal de la ópera i La discoteca ideal de la música clásica) i a penes, dues línies a La Hª de la música occidental de Grout i Palisca: "su ópera fue una tentativa seria de combinar el drama sinfónico de Wagner y D'Indy con algunos rasgos inspirados por la música de Debussy." (pàg 888) 
• Una de les 5 noies de la trama és muda i una altra es diu Melisande, fent referència a l'altre òpera escrita per Maeterlinck, Pélleas et..de Debussy.
• Barbablava (baix) canta només uns minuts.
• Béla Bártok va escriure la música del Castell de Barbablava (1911) i potser també va eclipsar la de Dukas.
• La soprano Georgette Leblanc, a la foto, que estrenà l'obra a París al 1907, era l'amant de Maeterlinck.
• Zemlinsky l'estrena a Viena i Toscanini al Met.
• L'òpera va encantar a l'Arnold Schoenberg, Alban Berg i Anton Webern.
• Dukas era professor de composició i va tenir entre altres, a Messiaen i J. Rodrigo d'alumnes.

Aquí una imatge molt suggerent de la producció que veurem al Liceu, de Claus Guth. Una garantia d'èxit pel que fa a l'escena. Llàstima que no ens canti la Westbroeck.

Es retransmetrà pels cinemes dia 29 de juny.




A continuació una interessant entrevista sobre Ariane i BB del director musical, STÉPHANE DENÈVE, que dirigeix per primer cop l'orquestra del Liceu. La considera una obra maestra i pel poc que he sentit, se'm fa molt atractiva. Segur que gaudirem.