cors

Hi havia una vegada un príncep de les mates que ens tenia a totes enamorades. L'escoltàvem amb devoció, copiàvem els seus bonics carros de la pissarra i estudiàvem molt per tal de que ens felicités en tornar-nos els exàmens. Començàvem les primeres lliçons de càlcul i anàlisi i corbes. Ens crèiem allò que qualsevol corba es podia reduir a una funció.

Així és, remanant per la xarxa, he pescat aquest cor tan perfecte, que no és suma de dos semicircumferències més un quadrat, sinó una corba (de grau 6?) clavadeta a la que dibuixàvem als quaderns infinites vegades.

Les noies d'ara també omplen les agendes de simbols. Ja no abunden tant els cors perquè els emoticons d'ara són variats i expressius. A més com que tenen molts pilots de colors i gruixos, les pàgines són plenes de crits, aniversaris i estats emocionals de lo més indiscrets. No queda lloc per apuntar els deures, que algú ja ho penjarà al Facebook.
No parlo dels nois, perquè ells perden les agendes per sistema.

Continuem amb el cor. No sé si es fa servir tant en altres cultures, però no hi ha dubte que la seva forma simètrica representa molt bé la unió de dos i l'amor. Vermell sobre fons blanc, té la màxima visibilitat. Un símbol que es comunica a la perfecció, per tant s'explota molt al disseny gràfic, en imatges tan senzilles i útils com les  següents o la del mític I love NY del gran Milton Glaser. Llàstima que l'Agatita Ruiz hagi abusat del seu cor abunyolat, me l'ha fet avorrir.

Per escriure unes paraules d'amor, podem aprofitar aquesta tipografia de Thomas Fuchs, un petit obsès ancorat en la cardioforma, ja que té un blog   http://www.aheartaday.com/   on ensenya les seves il·lustracions, algunes de les quals són ben sorprenents.

Avui no penjaré músiques, sinó que aprofitaré les cançons encadenades de la pàgina Hearts d'en titus a qui agraeixo de tot cor el prèstec.