sábado, 14 de mayo de 2011

colors blaugrana

A veure si amb aquesta entrada tindré un munt de visites. Els amics ja saben que em fastigueja força la parafernàlia al voltant del fútbol i en particular, l'excessiu interès que mostren els mitjans: cada vegada més okupen els espais de ràdio, tele i diaris per dir estupideses del Barça. Quan més es parla més gent s'hi enganxa. Graelles televisives es belluguen per donar prioritat a les pilotes i el motor. Telenotícies que gasten 15 minuts en explicar què han dinat, si s'han fet pupa amb tots els detalls fisiològics i anatòmics, els herois jugadors. Conferències, rèpliques tan interessants dels místers. Fins i tot hem de suportar les cunyes de tvres de bebés i bestioles amb samarretes del Mésqueunclub.


 Joves i adolescents, després d'una victòria, vesteixen els colors de l'equip per anar a cole i omplen les converses amb més i més xuminades. Això sí, amb el Barça ja saben situar algunes ciutats al món i entenen què és una dieta equilibrada. Potser els profes d'art haurien d'ensenyar obres blaus i vermelles, per provocar un cert imprinting en la seva cultura visual.

Blau i vermell han estat una parella potent en la història del color. Contrasten prou i no competeixen per la lluminositat, ni vibren massa entre ells perquè no són complementaris. A part, hi tenim l'equilibri de la passió d'un amb la placidesa de l'altre.
A més de Mondrian, Rothko i Vasarely, dissenyadors gràfics i industrials han usat molt aquest dúo. Rietveld es va pensar molt on colocar-los en la seva cadira de fusta de la casa Schroeder. S'acostuma a donar més superfície al vermell per tal de compensar la pesantor del blau.


La samarreta de l'equip va canviant les mides de les franges verticals en diferents dissenys i així se sap qui és més cool i porta la més nova edició. Gran negoci! Bona tria, sempre blaugranes.

On hem vist més aparellats els dos colors primaris?
  1. a l'estoig sempre portàvem el boli blau i el boli vermell
  2. als mapes postelectorals amb les províncies acolorides pp-psoe o dels EEUU republicans-demòcrates
  3. als intensos debats morals entre el dimoni colorat i l'àngel del cel blau.
  4. a les aixetes de doble clau, bimandos calor i fred
  5. En los bandos de la guerra civil española, los rojos y los de la división azul. (de JL)
  6. En el color de la sangre arterial y venosa (la de los dibujos) (deJL)
  7. la plebe la sang, la tenim vermella i l'aristocràcia blava  (de Josep)




    i aquí quan lady Gaga es deia miss Stefani Germanotta, i cantava una cançó bastant més passable que les d'ara.





8 comentarios:

  1. 5.- En los bandos de la guerra civil española, los rojos y los de la división azul.

    6.- En el color de la sangre arterial y venosa (la de los dibujos)


    Por lo demás, devuélveme el rosario de mi madre.

    ResponderEliminar
  2. querido JL,
    no me meto con los seguidores, sino con todo lo excesivo del barça, que es mucho. No se habla de otra cora y me a-burro. El rosario me lo voy a quedar que yo soy muy franca y libre.

    ResponderEliminar
  3. El post em sembla magnífic i estic al 100% d'acord amb tu, tot i ser molt aficionat al futbol i al Barça. Penso que l'estupidesa ha de tenir un límit per molt que vengui.

    Per cert parlant de colors de la sang, per què la plebe la tenim vermella i l'aristocràcia blava?

    Una abraçada

    ResponderEliminar
  4. Josep, tens raó, però no li diguis que encara es creixerà més i acabarem sense poder parlar de futbol als blogs. Per cert: ¡Visca el Barça!

    Els aristòcrates estan pàl•lids perquè no treballen al sol (ni a l’ombra) ni van a la platja amb el populacho, i els autèntics, ni a Baqueira . I se’ls veuen les venes blaves. A la plebe i als de la meva espècie, quan sagnem, (i suem i plorem), es veu que la tenim roja, roja, roja. Llevat els millors, que la tenim blaugrana.

    ResponderEliminar
  5. Josep,
    gràcies a tú i per no ser un futbolero que no perd l'oremus.
    JL,
    no das con tus tiros francos..y un dia te explicaré pq tengo yo también la sangre violeta, que blaugrana no és posible..

    ResponderEliminar
  6. Hi ha cap altre país del món on el futbol (l'obsessió malaltissa pel futbol) serveixi per compensar tantes coses com al nostre?
    Pel que fa a la combinació de blau i grana, la que em cau més simpàtica és la del club de futbol turc Trabzonspor:
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Trabzonspor_Kul%C3%BCb%C3%BC
    Són tan bona gent que es fan dir “granablaus” (bordo-mavililer) per no fer ombra al club català.

    ResponderEliminar
  7. La cadira de Rietveld hauria de ser normativa a totes les oficines de "la Caixa"!

    ResponderEliminar
  8. benvigut Lo Rat,
    gràcies pel teu comentari,
    aquí som mavililer-bordo, qué bé sona.

    Allau,
    em sembla, molt al meu pesar, que encaixa també amb el Banesto per allò de clavar els colors. Ara, és cadira-escultura per omplir un racó, perquè ergonòmica..

    ResponderEliminar