viernes, 6 de mayo de 2011

money money

Tots coneixem la importància del disseny gràfic a Suïssa i les seves relevants aportacions a la tipografia. I també que en saben molt de diners. Per això, i suposo per seguretat, van renovant la imatge dels seus bitllets en poc temps. L'equip Zintzmeyer va guanyar el concurs pels nous papers que es van posar en circulació des del 95, amb una nova imatge moderna i acolorida, mentre el Banc Central Europeu es posa amb els nous bitllets d'euros amb les tradicionals arquitectures i harmonies monocromes. Vam perdre una oportunitat de tenir a les mans uns croms amb més valors visuals.

Els francs suïssos aposten pels seus grans artistes del s XX, retratats en vertical i barrejats amb complicades trames i textures, fotografies superposades, hologrames i marques d'aigua que dificulten les falsificacions. Com en aquest bitllet de 20 F on Arthur Honegger es veu en primer pla o treballant al seu piano, i en el revès, pistons de trompeta juguen amb la roda de la locomotora de les seves composicions amb pentagrames. Tot això gravat en diferents tintes de color que encareixen el disseny. Trobo que si ens hem de creure el valor del trosset de paper, ja està bé que es vegin aquests valors afegits, no?



No podia faltar el geni de l'arquitectura, Le Corbusier, en el bitllet de més ús. Amb les seves característiques ulleres de pasta, rodones, que tants altres arquitectes han copiat, el Modulor i la façana de la mítica Chandighar. Un groc ou dominant i molts altres colors brillants que no desequilibren el conjunt. Afegim les tipografies de pal en diferents tintes segons la llengua i queda una visió recarregada però ben bonica.
Als altres bitllets surten la pintora S Taeuber-Arp, l'escultor Giacometti i l'escriptor CF Ramuz.



Ara tornen a canviar-los. L'equip guanyador de l'estudi Norm, aconsegueix una imatge molt més forta i expressiva amb temes universals com la ciència mèdica, el planeta, l'astronomia (2ª filera). La harmonia de color i la tipografia arrodonida de M Pfunder no han convençut prou i s'ha quedat al segon lloc (1ª filera). Però en tots dos casos la verticalitat torna.


Ara que ens donaran la tabarra amb l'estadi de Wembley, acompanyarà l'entrada un parell de versions del Money for Nothing dels Straits i els ídols juvenils dels 80 al mític recinte, relacionat sempre per mi amb els macroconcerts d'ajuda al 3r món.






 I un afegitó per recordar al Honegger fent virgueries amb el Pacific 231, amb una arrancada de contrabaixos.

4 comentarios:

  1. Són dissenys molt ben parits, especialment els que presenten efígies de suïssos cèlebres. Llàstima que el paper moneda, tan carregat de valor simbòlic, acabi esdevenint transparent dins de les nostres carteres i moneders.

    ResponderEliminar
  2. Los nuevos me gustan menos. Algunos parecen envoltorios de chocolate, no muy prometedores.

    Wembley... por algo se empieza. Y los cuatro del Albert Hall buena colección. Lástima que A Eric Clapton le bajan el volumen...

    ResponderEliminar
  3. Allau,
    a veure si al final tornarem al patró or..

    JL,
    aunque parecen donuts, aquello son hematíes , pero es verdad que tienen un aire de envase de súper de lujo.
    los 4 jinetes, qué buenos, aquí en el camp nou, en el 88 tuvimos a Bruce Springsteen, Peter Gabriel, Sting, Tracy Chapman, Youssou N'Dour, y El Último de la Fila. (Humans rights now), Fue genial!! estuviste?

    ResponderEliminar
  4. No estuve y no dudo que debió ser genial

    ResponderEliminar