colors blaugrana

A veure si amb aquesta entrada tindré un munt de visites. Els amics ja saben que em fastigueja força la parafernàlia al voltant del fútbol i en particular, l'excessiu interès que mostren els mitjans: cada vegada més okupen els espais de ràdio, tele i diaris per dir estupideses del Barça. Quan més es parla més gent s'hi enganxa. Graelles televisives es belluguen per donar prioritat a les pilotes i el motor. Telenotícies que gasten 15 minuts en explicar què han dinat, si s'han fet pupa amb tots els detalls fisiològics i anatòmics, els herois jugadors. Conferències, rèpliques tan interessants dels místers. Fins i tot hem de suportar les cunyes de tvres de bebés i bestioles amb samarretes del Mésqueunclub.

 Joves i adolescents, després d'una victòria, vesteixen els colors de l'equip per anar a cole i omplen les converses amb més i més xuminades. Això sí, amb el Barça ja saben situar algunes ciutats al món i entenen què és una dieta equilibrada. Potser els profes d'art haurien d'ensenyar obres blaus i vermelles, per provocar un cert imprinting en la seva cultura visual.

Blau i vermell han estat una parella potent en la història del color. Contrasten prou i no competeixen per la lluminositat, ni vibren massa entre ells perquè no són complementaris. A part, hi tenim l'equilibri de la passió d'un amb la placidesa de l'altre.

A més de Mondrian, Rothko i Vasarely, dissenyadors gràfics i industrials han usat molt aquest dúo. Rietveld es va pensar molt on colocar-los en la seva cadira de fusta de la casa Schroeder. S'acostuma a donar més superfície al vermell per tal de compensar la pesantor del blau.

La samarreta de l'equip va canviant les mides de les franges verticals en diferents dissenys i així se sap qui és més cool i porta la més nova edició. Gran negoci! Bona tria, sempre blaugranes.

On hem vist més aparellats els dos colors primaris?

1. a l'estoig sempre portàvem el boli blau i el boli vermell
2. als mapes postelectorals amb les províncies acolorides pp-psoe o dels EEUU republicans-demòcrates
3. als intensos debats morals entre el dimoni colorat i l'àngel del cel blau.
4. a les aixetes de doble clau, bimandos calor i fred
5. En los bandos de la guerra civil española, los rojos y los de la división azul. (de JL)
6. En el color de la sangre arterial y venosa (la de los dibujos) (deJL)
7. la plebe la sang, la tenim vermella i l'aristocràcia blava  (de Josep)
   
   
   
   
   i aquí quan lady Gaga es deia miss Stefani Germanotta, i cantava una cançó bastant més passable que les d'ara.