Toca dia 24 de març, una flauta màgica amb cantants i director que no conec, i amb el dibuixant sudafricà William Kentridge, com a director d'escena.
Les seves filmacions són tendres i artesanals. I molt fosques: el carbonet negre i brut domina cada imatge.
El meu dubte està en que segurament serà un Flauta vibrant i espectacular però la realització televisiva des de la Scala, que acostuma a ser molt fosca, encara ho sigui més pels videos de Kentridge al fons d'escena.
Precisament fa un any, el MOMA era el museu on exposava Kentridge, amb 5 temes que són Ubú, el Nas, Soho, Art a l'estudi i la Flauta Màgica. En parla sobre el procés de l'escenografia, del collage i del paper dels polítics i el colonialisme en aquests videos.
En canvi el meu dubte, benvolguda Kalamar, està en saber el motiu per el qual un dibuixant esdevé director d'escena.
ResponderEliminarCadascú sap de lo seu i molt pocs saben de tot.
Si a ell li encarreguen l'escenografia, ho entendria, tot i que els escanògrafs ho veuran com una ingerència, però la direcció d'escena?
Prima l'estètica per sobre del teatre, potser?
Segurament es contracta un artista de moda per atraure més públic encara que té veritables escenògrafs que l'ajuden. És una ingerència claríssima, Joaquim . Avui tothom fa de tot: els bancs venen teles, Armani dissenya coberts, Òscar Tusquets escriu novel·les...També és cert que hi ha artistes humanistes que toquen disciplines ben diferents i que ho fan molt bé. Em vé al cap l'arquitecte i poeta Joan Margarit.
ResponderEliminarHaurem d'esperar per veure el resultat.