l'URSS experimenta

Quasi 20 d'anys de somnis revolucionaris que acaben de cop amb l'arribada de Stalin. Des del 1917 al 1935 els arquitectes russos Guinzburg, Vesnin, Golossov i el magnífic Melnikov agafen el llenguatge del Moviment Modern (geometria, façana lliure i pilotis) per construir els edificis del nou ordre social: les cases-comuna, el club dels treballadors, cooperatives, les fàbriques i les oficines. Després el règim va imposar un neoclassicisme retrògrad que va enfonsar els avantguardistes.

Aquest primer període curt i excepcional a la història de l'arquitectura és el que podem admirar a l'expo del Caixafòrum gràcies a fotografies d'arxiu i del fotògraf R Pare i algunes maquetes. Provoca una certa tristesa veure l'abandó de la majoria dels edificis, que a l'inici eren tan innovadors.

Destacaria la torre de comunicacions Xàbolovka (V Xúkhov) amb estructura de hiperboloides i el monument a la Tercera Internacional de Tatlin amb la seva doble espiral inclinada.

La figura més important del Constructivisme Rus és K Melnikov, de qui veiem a la mostra els seus edificis més coneguts: el Club Russakov, amb un auditori fragmentat en 3 cossos i la seva pròpia casa (gran privilegi no viure a la comuna) que fa maclant dos cilindres, amb un espai estudi iluminat per un munt de finestres hexagonals. Acusat de ser formalista, castrat artísticament, va viure de fer retrats oficials.

Podriem parlar de molts més edificis interessants de l'expo, però val la pena passar-s'hi per descobrir la llibertat que van viure els artistes en aquells primers anys engrescadors.

Només he notat a faltar plànols de planta i seccions i el famós pavelló rus de Melnikov para la exposició Internacional de París. La part central dedicada a dibuix i pintura és una petita mostra del lligam entre art i arquitectura, que pertany a la col·lecció Costakis de Tessalònica.