del carretó del 64:
Un disseny que té l'imprescindible i brilla per la claretat i l'essencialitat. Una millora per un sector de la població que necessita un tot en u. Amb acabats de qualitat i una imatge geomètrica minimal.
Segurament una cuineta ideal per singles que es muden amb freqüència i que tenen poc temps per feinejar, ja que tot és tan limitat que com a molt es pot preparar dinars per 3 dies. Falta la pica, que acostuma a ser instal.lada per defecte en els apartaments europeus (no com aquí que ens ho posen tot, desgraciadament ) i una campana extractora, que podem suplir obrint la finestra o afegint en un foradet, un ventilador. L'unic problema funcional és que és una illa de treball, per tant, necessitem al menys 60 cm lliures al seu voltant.
La va dissenyar al 1964 Joe Colombo, un dels grans creadors italians del Buon Dissegno, que guanyaven sempre el premi Compasso d'Oro. La seva carrera va ser molt breu (morí amb 41 anys) però fructífera: tots coneixem la seva cadira Universale, la primera cadira sencera de motllo en plàstic o el carret Boby multiús.
Los viejos rockeros nunca mueren.
Brutal. Creo que había visto el carrito, pero no el módulo lunar para la cocina, que sin duda se relanza porque las viviendas van a ser cada vez más y más indignas. Me deprime.
ResponderEliminarQué bueno ver tus orejitas por aquí, JL! La minikitchen ocupa durante su uso al menos 4 m2, por tanto, el loft del single que la compre, precisa una superficie de comedor-estar mínima de 15m2, que no es tontería.
ResponderEliminarYo le veo el problema del cable eléctrico molestando por el suelo..
Espero que visites las otras entradas también, y que comentes por lo menos las de Parsifal. A Polemizaaar
He dejado sendos comentarios en Parsifal y en la peli, ambos negativos, como el de aquí. Me parece que he vuelto fatal :-)
ResponderEliminar