Desde ben petit, Jacques Henri Lartigue (1894-1986) comença a escriure un diari i fer instantànies amb la càmera que el pare li havia regalat. Les novetats tecnològiques, els esports, la velocitat el meravellen i sent la necessitat de capturar tot ràpidament per no perdre-ho per sempre. A la mostra del Caixafòrum que ja s'acaba demà i que he pogut visitar pels pèls, hi ha un itinerari senzill i clar de seguir, amb fotos dels anys 10 i dels feliços 20, sinceres, sense trucs, ben enquadrades i espontànies. Les imatges són amb composicions molt artístiques gràcies a les figures contundents dels cossos que volen en tombarelles, avions que cauen, onades que floten i amb un blanc i negre equilibrat. M'ha interessat especialment un quadern de notes amb uns dibuixos petits i detallistes de traç molt hàbil de ràpids bòlits i senyores burgeses. La gran majoria de fotografies d'aquest reportatge de la cadena Arte hi eren a l'exposició de Barcelona.
Entradas
No coneixia aquest fotògraf... Bé, la veritat de la bona és que, a part d'uns quants noms de fotògrafs del país (els Català Roca, Toni Catany, Colita, Xavier Miserachs...), gairebé res en sé, de fotografia, però sempre m'ha agradat. Hi ha fotografies, sobretot en blanc i negre, que em semblen impagables.
ResponderEliminarGràcies per la crònica!
jo tampoc en conec gaires, però cada dia m'agrada més la fotografia clàssica, sense trampes. Avui tot està tan retocat..és per això que vaig gaudir molt de l'expo.
ResponderEliminar