la pintora bohèmia (1) i Satie

Dona amb contrabaix, 1908

Quina alegria en veure que una dona havia pintat una altra dona tocant el contrabaix fent recerca del meu preciat instrument per a la pàgina-col·lecció Bassart.



 Fa un temps, la meva tieta pintora, C. Crespí Fontes, em va parlar de les artistes amagades a la història de l'Art. Destacava a Suzanne Valadon com una de les grans desconegudes. Va viure durant la fructífera època dels Impressionistes com a model de Degas i Renoir, després d'haver treballat com a acròbata al circ. Degas la va animar a dibuixar i ella començà a fer nus, clarament influïts pel seu mentor.

Al principi es mou amb una certa matusseria però poc a poc trobarem una pintura més lliure i peculiar. Dones reclinades amb un aire entre Fauvista i Cézannista, amb el contorn ben marcat, alegres colors i teles estampades són tema recorrent en l'obra de la Valadon.

l'habitació blava, autoretrat 1923

 

Va treballar tots els gèneres i va fer una quantitat notable d'obres de les que destacariem els gats, retrats de familia, bodegons amb paisatge, autorretrats amb un llenguatge fresc i diferent. A París és una dona lliure que viu amors tempestuosos com el que va compartir amb Erik Satie, a qui va retratar d'una manera original:

De format molt vertical, accentúa l'allargament de la figura amb els traços de dalt a baix. El vellut negre brillant, la barba i el bigoti engominat li dóna un aspecte de senyor gran, que contrasta amb la luminosa cara de Satie, amb llavis carnosos i ulls vius. En haver posat mig cos al retrat, sembla més un zoom d'una figura sencera, retallada en un doble quadrat, una imatge fora de la norma. Al mateix temps ens el ofereix amb una presència molt poderosa, però amb un rostre que expressa feblesa. La silueta pot recordar també els cartells de Tolouse-Lautrec de les tavernes parisenques.

Curiosament, Satie li fa un dibuixet a la seva amant a sobre d'un pentagrama, un retrat que torna a demostar que la majoria d'artistes ho són de manera interdisciplinar!

ACTUALITZACIÓ 12/10
Buscant filmografia sobre Satie he trobat una curiosa pel·lícula canadenca, Satie and Suzanne (1994) on la Valadon es refugia d'un aiguats a una cafeteria i troba al vell Satie. Els records s'escenifiquen amb la seva música per piano i un cos de ball del Circ du Soleil, coreografiat per Debra Brown. Trio aquesta escena de gronxadors: em sembla que evoquen el trapezi i la caiguda de la jove Suzanne.