El vell mestre simbolista Puvis de Chavannes la va pintar moltes vegades en aquest quadre, El bosc sagrat de les arts i les muses (1884), que va ser burla dels joves artistes de París:
Malgrat la diferència d'edat van tenir un affair i el pintor la torna a fer posar per un nu clàssic a pastel de gran bellesa,
Al mateix temps ella es posa a dibuixar i fa de model per Renoir en obres menys conegudes però tan seves, com aquests dos retrats. El de la trena té molta força, una jove Marie robusta, vital és alhora una musa amb les fulles verdes que la coronen. Renoir i Toulouse-Lautrec seran amants de Marie i professors seus: tots dos li donen lliçons de pintura. Marie comença a firmar les seves obres amb el nom de Suzanne.
 |
| dibuix Toulouse-Lautrec |
Ser dona, model, pintora i amant no devia ser feina fàcil en Montmartre. Menys encara si als 18 anys neix un fill (el conegut Maurice Utrillo del que parlarem en un altre post) al que deixarà en mans de l'àvia, per instal·lar-se a un edifici d'estudis d'artistes que es reunien en sonades farres alcohòliques a casa de Toulouse-Lautrec. Continua amb un nou amant, Miquel Utrillo (autor d'un retrat de perfil) i posa per Modigliani i pels seus amics catalans, Santiago Rusiñol i Ramon Casas.
 |
| Obra de S Rusiñol |
Al 1896, es casa amb el banquer Paul Mousis i es dedica totalment a la pintura. Deixa al marit per un pintor amic del seu fill, André Utter, que també la pintarà en un original nu. És el moment en què Suzanne Valadon exposa per primera vegada amb força èxit als anys 20.
Per rematar aquesta expo de imatges de la Valadon, afegeixo a Suzanne amb el seu gat, pintada per Leprin, en un estil molt de la Valadon, pel traç i els colors, per la postura, el cat i els teixits ratllats.
 |
| Suzanne, de André Utter |
+Suzanne+Valadon+and+her+Cat.jpg) |
| S. de Marcel Leprin |
A la propera entrega, Suzanne Valadon fa de model per ella mateixa: els seus especials autorretrats.
Entradas
Desde luego la vida de Suzanne Valadon sería difícil, pero seguro que nada aburrida, sobre todo en el ámbito sentimental.
ResponderEliminarMe encanta la serie que estás dedicando a esta mujer que si hubiese sido hombre seguro que sería hoy mucho más conocida.
Preciosa la selección de cuadros. El Renoir de la trenza no lo conocía y realmente te atrapa.
Hay dos retratos de ella que siempre me han gustado, el de Rusiñol que has puesto; y un Toulouse Lautrec donde aparece en el café junto a la botella de absenta, con el ceño fruncido y la mirada perdida.
La relación con su hijo fue muy especial y aguardo impaciente tu reseña.
Gracias por llenarnos esta lluviosa mañana con tu inteligente mirada a esta artista.
Gracias, Atticus. No me extraña que añores el cuadro de Toulouse-Lautrec: no he puesto "la resaca" porque me parece que la relación Valadon-TL merece una capítulo aparte.
ResponderEliminarNo tenia ni idea de la existencia (con nombre y apellidos) de esta señora. Interesantísmo, espero la continuación.
ResponderEliminarM'ha fet empipar això que expliques que els joves artistes es van burlar de Puvis de Chavannes, i és que aquell “Pescador pobre” que va pintar, de sempre m'ha impressionat molt, i el retrat que va fer al pastel a la Valadon és precios!!!, de tota manera, estic amb l'Atticus: el retrat de Renoir té com una mena d'imant.
ResponderEliminarVeig que ja tens un altre post d'ella... Vaig cap allà. A reveure! ;)