Després d'uns anys d'amors agitats i de nèixer el seu fill Maurice, de no se sap pare, (li va donar nom el català Miquel Utrillo) Suzanne Valadon es casa al 1896 amb Mousis i se'n va a viure al camp. Li costa portar una vida d'esposa convencional i el noi, ja adolescent, vol tornar a la ciutat. A Montmartre és un bon estudiant però comença a tenir problemes amb l'alcohol i necessita teràpia psiquiàtrica. Suzanne s'entrega totalment al fill i el fa pintar amb ella en veure que té talent artístic.
Adam i Eva 1909
Utter fa de model al Llançament de la xarxa 1914
Al 1906 Valadon coneix a un jove pintor, amic de Maurice, André Utter. Comença una relació ben escandalosa (ella té 44 i ell 23) i alhora molt fructífera, ja que tots dos produeixen molts quadres, del que destacaria la primera pintura de dos amants nus, ells mateixos, feta per una dona (Adam i Eva). Valadon es divorcia per estar amb el seu futur marit, l'André pintor i manager de tots, mare i fill.
Suzanne, André, Maurice i la mare 1910
Trobo interessantíssim aquest retrat de família: ella, la pintora, l'única que mira a l'espectador, és l'ànima del grup, amb la mà al cor i el vestit estampat de color, els altres ausents i grisos. Jo, Suzanne, tinc un fill depressiu, un jove amant, model, de bell perfil i una mare vella i gastada per la vida atzarosa.
Després de la Gran Guerra on André marxa voluntari, comencen a exposar junts i el fill és el que té més èxit. Maurice Utrillo destaca i els fa ombra. Gelos, enfrontaments i alcohol fan la vida familiar insoportable. Suzanne, als anys 30 viu sola amb els seu gats però té molts amics que la visiten. Malalta del fetge, morirà al 1938, encara que, sortosament havia estat reconeguda com artista.
Maurice i la mare 1910
Retrat de Maurice 1921
Utrillo, Valadon i Utter
El video de Eirik SS és un exercici per l'escola de cinema que tracta de la difícil relació mare-fill.
O sea que era la madre de Utrillo. Vaya, vaya, lo que se aprende. Es una serie muy interesante, de veras. Y continuará, no?
Ya sé que es como lo de las témporas y lo otro, pero lo cierto es que el cuadro del novio haciendo de modelo me ha traido a la cabeza inmediatamente aquel de los danzarines de Matisse.
Es verdad, aunque Renoir y Lautrec son sus profes, ella bebe muchísimo de Matisse. Sus mujeres recostadas son hermanitas de las odaliscas del maestro, y los retratos de Suzanne son muy fauvistas. Aún así consigue una pintura con sello propio.
Un dels problemes que tenen els blocs és que si no t'hi fiques de ple hi ha quantitat de coses interessants que te les perds.
Vaig arribar a Suzanne Valadon per casualitat, com s'hi arriba tantes vegades a les dones artistes perquè se les ha mantingut sempre al marge i ignorades. Quan vaig conèixer la seva vida encara vaig tenir més motius per interessar-m'hi: la relació turmentosa que va tenir amb el seu fill ratlla el deliri psiquiàtric. Com molt bé mostra Maurice U., la relació entre mare i fill és un cas típic de segrest emocional. Tant si hi va haver incest com si no, Maurice va viure tota la seva vida lligat a la sexualitat de la seva mare, i aquest la va utilitzar per controlar la feblesa psíquica del fill (Mater amatíssima, La luna) i per lligar-lo a ella (La caduta degli dei). La pel·lícula d'Eirik Smidesang Slåen se centra en aquests aspectes.
El problema no són els blocs, és el temps. Ja he asumit que trobaré coses per casualitat o per interès boig. Aquesta parella mare-fill és de terror, i a sobre, la mama, el deixa de nen amb l'àvia durant una bona temporada.
,+his+Grandmother+and+his+Dog,+1910.jpg)
Entradas
O sea que era la madre de Utrillo. Vaya, vaya, lo que se aprende. Es una serie muy interesante, de veras. Y continuará, no?
ResponderEliminarYa sé que es como lo de las témporas y lo otro, pero lo cierto es que el cuadro del novio haciendo de modelo me ha traido a la cabeza inmediatamente aquel de los danzarines de Matisse.
Es verdad, aunque Renoir y Lautrec son sus profes, ella bebe muchísimo de Matisse. Sus mujeres recostadas son hermanitas de las odaliscas del maestro, y los retratos de Suzanne son muy fauvistas. Aún así consigue una pintura con sello propio.
ResponderEliminarUn dels problemes que tenen els blocs és que si no t'hi fiques de ple hi ha quantitat de coses interessants que te les perds.
ResponderEliminarVaig arribar a Suzanne Valadon per casualitat, com s'hi arriba tantes vegades a les dones artistes perquè se les ha mantingut sempre al marge i ignorades. Quan vaig conèixer la seva vida encara vaig tenir més motius per interessar-m'hi: la relació turmentosa que va tenir amb el seu fill ratlla el deliri psiquiàtric. Com molt bé mostra Maurice U., la relació entre mare i fill és un cas típic de segrest emocional. Tant si hi va haver incest com si no, Maurice va viure tota la seva vida lligat a la sexualitat de la seva mare, i aquest la va utilitzar per controlar la feblesa psíquica del fill (Mater amatíssima, La luna) i per lligar-lo a ella (La caduta degli dei). La pel·lícula d'Eirik Smidesang Slåen se centra en aquests aspectes.
El problema no són els blocs, és el temps. Ja he asumit que trobaré coses per casualitat o per interès boig.
EliminarAquesta parella mare-fill és de terror, i a sobre, la mama, el deixa de nen amb l'àvia durant una bona temporada.
FANTÁSTICOS LOS CUATRO posts sobre Suzanne Valadon. Una mujer de rompe y rasga. Me han encantado, de verdad.
ResponderEliminarella era una mujer muy rasgada, como su pintura. Me gusta que te guste!
Eliminar