Superfícies reglades al Rheingold del Met

Avui, al cinema hem vist el pròleg de la Tetralogia en HD i veus amplificades des del Met. Per parlar de la part musical ja s'encarreguen els blocs experts amics.16 milions de dòlars ha costat la complexa escena que ha preparat Robert Lepage per la nova producció de l'Anell del Metropolitan. Parteix d'un enorme pla dividit en bigues-mòduls iguals, plans per l'extradós i en "V" per l'intradós que giren (això fa ser molt complicada l'estructura) per diferents eixos de rotació. Aquesta gran superfície reglada permet una gran flexibilitat per canviar l'escenografia per tot l'anell. Només calia afegir un bon joc de llums, ombres i projeccions de video i el resultat ha estat espectacular. Làstima que alguna de les sirenes i en Loge es movien molt insegurs sobre els plans inclinats i es veien massa els arnesos i cables. S'abusat potser dels trapezis i de les caigudes lliures.

Els moments més brillants de la posada en escena són la baixada al Nibelheim que veiem al video en un picat vertical, l'entrada al Walhalla amb un arc de Sant martí transformat en una pluja de llum de colors, i menys encertats la xarxa de Freia, la gran serp i el ridícul gripau. El vestuari era terrible: els déus amb pinta de Action Man, les deeses convencionals i els gegants semblaven de peluix. Detalls poc originals com ara el floc de cabell que tapa l'ull de Wotan, el cor de Fricka que s'ilumina amb el batec esmorteït, la manera de presentar l'or..no concordaven amb l'arquitectura. Però en conjunt ha estat un gran espactacle i friso per veure la Walküre al maig amb el nostre enyorat Jonas Kaufmann fent de Siegmund!



De seguida m'he enrecordat de les escultures radiades d'Andreu Alfaro basades amb el mateix senzill principi: crear ritme i ordre a partir de rectes modulars, com a les lames d'aquest Rheingold.