la pintora bohèmia (3) s'autoretrata

En aquesta galeria dedicada als retrats que pinta Suzanne Valadon d'ella mateixa es pot apreciar de forma clara l'evolució de la seva pintura: des del primer (1883), amb 16 anys, com exercici de pintura autodidacta i d'observació dels mestres amb qui posa. Se n'ensurt força bé, sobretot pel que al semblant i l'expressió, una mica dura, però de dona valenta.

L'acte de pintar-se és molt més que mirar i reproduir el que diuen els miralls. T'enfrontes al teu ésser d'una manera extremadament directa. Apareix un altre jo, que amb la Valadon pot semblar molt variable,  però amb uns trets característics sempre ben marcats: una mirada directa dels seus grans ulls verds amb celles arquejades, la boca carnosa, el coll d'atleta, el cabell poc cuidat i sobretot per l'atmòsfera trista i inquietant.

1898

Segurament es va autoretratar moltes vegades per mostrar la seva identitat com a dona independent i professional en un món d'homes, on ella havia estat sempre la model observada. Passa de ser una jove marginada a una pintora capaç de posar en una bella escena, un personatge que fuig de la bellesa i del desig.



1917




1918



Més que mostrar identitats múltiples, la Valadon explora diferents estils que segueixen els artistes del seu temps, com aquesta nota vermella i negra tan picassiana, sense renunciar a una imatge de sí mateixa, racional i fins i tot, diria que masculinitzada.

data?





1931



El pas del temps l'accepta amb valor: es despulla com a prova de resignació a la pèrdua de la seva bellesa, una bellesa que va ser tan admirada en altres temps.



1934



Aquest darrer autoretrat és el que ensenya amb més claretat el seu propi llenguatge pictòric: el dels contorns remarcats, un fons ric, els teixits amb sanefes, els seus personals i alegres bodegons, el contrast de llums i ombres, les pinzellades crues, una pintura de maduresa que es veurà en les peculiars figures femenines com la que surt a la foto de l'inici.



data?