No sé ben bé com ha anat. La cosa és que només col.locar les fotos se'm publica l'apunt abans d'escriure res. Em perdonareu, oi? Volia parlar de llibres com a ens físics que ocupen un volum, com a cartells cridaners que són les seves portades i com a elements que atrauen lepismes i altres criatures papiròfagues.
Sense adonar-nos, la llar s'omple d'aquests contenidors l'interior dels quals ens dóna tantes alegries i poques vegades ens volem desfer d'ells. L'opció tradicional és acumular-los verticalment en prestatges horitzontals deixant ben visible la seva esquena tatuada amb el títol de lectura normalment cap amunt (dic esquena: es veu que llom no és correcte). La gran avantatge funcional d'aquest sistema és la seva facilitat per agafar-lo, tot i que un llibre el tornem a buscar ben poques vegades.
Alguns dissenyadors industrials se les enginyen per trobar altres estructures. A la primera imatge es veu com el llibre més antic, el rotlle de pergamí, es converteix en una làmina elàstica ben groga i s'obre per fer de suport de llibres de consulta per tenir en un racó de la taula de treball. A la segona, el que interessa d'aquestes lames d'alumini és poder deixar el llibre per la pàgina que estem llegint de manera que punt i suport són la mateixa xapa.
A la imatge dels volums flotants tenim la idea de recuperar el llibre fals, de manera que a sota de cada grup, tenim un de mentida que fa de prestatge i la resta els anem posant fins a tapar una xapa vertical que cargolem a la paret. En canvi, a sota, no hi ha ni trampa ni cartró, sino un original i barat mètode de lames de fusta prou resistents i que podem girar i convertir en un còmode topall per a que no ens caiguin els llibres.
Aquests són mobles d'editores de disseny, el que significa que en fer una tirada limitada, acostumen a estar fora del pressupost de la majoria. De moment anirem tirant de Billy de l'Ikea i, com és el meu cas, de torres autoportants, vulgarment dites piles de llibres a terra.
Entradas
O maneres de guardar-les......
ResponderEliminarMolt interessant la solució de sobretaula!
ResponderEliminarInteressants dissenys. N'ets l'autora?
ResponderEliminarPerdoneu-me tots tres, que encara no hi havia text a l'apunt quan per màgia i/o matusseria meva s'ha publicat.
ResponderEliminarAixò està bé per a qui utilitza els llibres com element decoratiu. Quan en tens més de deu, millor una llibreria de tota la vida Billy o Pili o Mili.
ResponderEliminarUna mica sorprès, he estat buscant la paraula ”esquena” referida a la part del llibre que -i que jo sàpiga- sempre s'ha conegut amb el nom de “llom” i no l'he trobada enlloc. Em sona una mica a la tendència que té a vegades el català d'allunyar-se de mots que “s'assemblen” molt al castellà, tal i com passa, per exemple, amb l'adverbi “solament”, el qual i perquè “sembli” més català, hi ha qui diu “solsament”, o amb el substantiu “variça” -i el seu plural “varices”- que normalment diem, de forma errònia, “variu”, en singular, i “varius”, en plural.
EliminarDisculpa, benvolguda kalamar, si et semblo un pèl “saberut”, però és la deformació professional la que em duu a rectificar-te quan parles, al final de l'apunt, de “portada” referint-te a la “coberta” dels llibres.
Per no allargar-me, aquí tens l'entrada de la Vikipèdia on es defineix què és la coberta d'un llibre i d'on ve, històricament, aquest error degut al fet que quan les cobertes dels llibres no eren tan treballades com ho són en l'actualitat, a la coberta, sense il·lustracions, s'hi posaven només les dades del llibre que, com a mínim i obligatòriament, han de constar a la portada i que, per aquest ordre, han de ser: títol del llibre, autor i peu d'impremta.
El mateix error es produeix diàriament quan alguns mitjans de comunicació anuncien les portades dels diaris quan, aquests, a diferència de les revistes, no en tenen, ja que per referir-se a la part exterior dels diaris s'hauria de dir la “primera plana”.
Assur, què bo, acabava d'escriure a casa teva. Em semblen necessàries aquestes rectificacions, ja saps que sóc catalana parlant tardana i dec fer de molt grosses, sovint. Canvio ara mateix la portada i esquena ho vaig trobar al traductor de diccionaris.cat:
EliminarLOMO
1 sustantivo masculino llom.
2 sustantivo masculino (de un libro) esquena sustantivo femenino
› a lomos, a cavall.
› lomo bajo, mitjana.
Allau, la idea està bé quan tens un petit número de llibres que vas consultant i/o llegint alhora, fora del gran moble llibreria. Un dia en parlarem de com els guardem, que em sembla que ningú segueix l'organització de biblioteca.
EliminarAssur, em sap greu, però "esquena", per anomenar el llom d'un llibre, és perfectament correcte. En el cas de "portada" és cert el que dius, però també és sinònim de "coberta" i de "tapa", tot i que coberta és preferible usar-ho per referir-se a la part que cobreix la tapa.
ResponderEliminarEn tot cas, si volem ser primmirats, els noms i l'ordre correcte hauria de ser: portada (primera pàgina, on consten títol del llibre, autor i peu d'impremta), guarda, tapa i coberta. I pel que va a la resta de les parts exteriors: llom o esquena, cap, canal i peu.
"Portada" també està acceptat per referir-se a la primera pàgina de diaris, revistes, etc. El concepte "primera plana" ha desaparegut des del moment que els diaris han deixat de tenir-ne. Ja no hi ha notícies de primera plana, sinó de portada.
Enric: No t'ha de saber gens de greu treure'm de l'error, home!: Vaig buscar a través de Google “esquena llibre”, i no em va sortir res que em fes anar a parar a aquesta definició, que sí he vist que hi té el diccionari de l'IEC, que és el lloc on hauria hagut de consultar-ho. De debò que no ho havia sentit dir mai, i és per això que em vaig atrevir fer totes aquelles càbales. :))
ResponderEliminarPel que fa al mot “portada”, no estic d'acord que sigui un sinònim de coberta, tot i que normalment s'utilitzi de forma errònia.
Transcric tot seguit el que Josep Maria Pujol i Joan Solà defineixen com a “portada” al llibre “Ortotipografia, Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic” (Ed. Columna, pàg. 370):
“Convé distingir bé entre la portada i la coberta d'un llibre. La portada és la pàgina (normalment en un llibre la 3 o la 5) on consta el nom de l'autor, el títol de l'obra i el nom de l'editorial. La coberta (de cartolina o altres materials) és el que cobreix el volum després de l'enquadernació. De vegades, els editors hi posen, a més a més, una sobrecoberta o camisa.”
Al diccionari de l'IEC i a la mateixa definició de “portada” vaig veure, també, que s'accepta aquest mot com a “primera plana d'un diari o d'una revista”, amb la qual cosa, crec, es contribueix encara més a la confusió dels termes “portada” i “coberta”, però si està acceptat així, haurem d'acatar-ho. :))
Un error que vaig cometre en l'anterior comentari va ser l'ordre de les dades que han de figurar a les portades dels llibres, ja que vaig escriure que primer hi havia d'anar el títol de l'obra i després el nom de l'autor, quan és al contrari: Primer ha d'anar el nom de l'autor, i després el títol de l'obra.
Aquesta norma obligatòria en la tipografia és per evitar confusions, sobretot a l'hora de la catalogació, ja que si bé queda molt clar, per exemple, que “Les aventures de Tom Sawyer” és el títol, en aquest cas d'una novel·la, i que l'autor és Mark Twain, sense aquesta norma, a l'hora de catalogar, per exemple, la novel·la “Pilar Prim”, de Narcís Oller, si a la portada figurés primer el títol i després l'autor, l'editor ens estaria dient que Pilar Prim va escriure “Narcís Oller”.
Malauradament, tinc observat que aquesta norma -recalco que obligatòria- se la salten algunes editorials, i si bé normalment queda clar quin és el títol del llibre i quin és el nom de l'autor, un bibliotecari podria catalogar (m'inventaré el nom de l'autor i del títol): “Mark Oller” com el títol d'una novel·la escrita per Pilar Twain, quan, en realitat, va ser Mark Oller qui va escriure “Pilar Twain”.
Uffff!... Em sembla que m'he enrotllat una mica, oi?... Demano disculpes. :))
Assur, no et disculpis. Jugo amb ventatge: sóc filòleg, lexicògraf i editor.
EliminarL'ús més o menys estricte dels mot dependrà del context. En un ambient professional s'és més primmirat; però tot allò que accepta el diccionari, es pot fer servir.
Quin plaer, amics, assistir a aquestes discussions filològiques. A mi m'havia dit una profe de català que llom no era correcte, per això vaig buscar al dicc.cat. Quin traductor és millor, on line? gràcies a tots dos.
Eliminar