Després d'un instructiu curs de Yoga Para Profes de fa un parell d'anys he estat fent servir, de tant en tant, un CD que ens regalaren amb la veu orientadora de l'entrenadora. Serà qüestió de tenir constància diària i potser algun dia aconsegueixo fer el buit al torbellí de pensaments.
Acompanyi's la meditació (quan no es necessiti de guia) amb unes ragues hindús tan virtuoses com les de Ravi Shankar i el seu sitar:
PS Ostres! m'acabo d'enterar que és el pare biològic de la Norah Jones.
Em callo que en penso dels aiguabarreigs orientals i occidentals, de la meditació i dels gurus.
ResponderEliminarMe'n vaig a escoltar Bach ;)
hahaha! i jo al súper occidental Wagner amb el seu vaixell fantasma des de Bayreuth a la ràdio.
EliminarJo es que les filosofies orientals en lloc de relaxar-me em sembla que m'atabalen més. Això si, els teus dibuixos "meditatius" son una passada. T'hauries de dedicar a la il·lustració (si es que no ho has fet ja).
ResponderEliminarEspero que el Wagner anés bé.
Una abraçada
avui més Wagner, l'orquestra de Bayreuth s'ho val.
EliminarRespecte la meditació oriental, potser val la pena intentar sovint això de frenar enlloc de tanta evasió, que és el que més practiquem.
Té el seu encant si un s'ho pren com una autoajuda, concentrar-nos per aïllar un mal pensament o bé per acostar-ne un de bo. Hi penso perquè és una pràctica antiquíssima i alguna cosa bona deu fer.
ResponderEliminarSegurament, però l'entorn ni és silenciós, ni còmode. Jo, per si de cas, ho tornaré a fer. Aïllar un mal pensament deu ser feina d'experts, oi, Glòria?
EliminarJo penso, segurament sota les influències de l'orientalitat més occidentalitzada, que em reencarnaré, ja que és poc probable que l'estat en que em trobo ara sigui l'últim estadi, el de la perfecció. Per tant deixo el tema pendent per la propera vida,ja que tinc deures per fer d'aquesta que no sé pas si me'ls podré acabar.
ResponderEliminarPetons
Mira que no et toqui ser un bitxo la propera, així que els deures, deures de veritat, millor ara. Petó.
EliminarYo la única forma de meditar que he encontrado es la de ir corriendo por el campo, para estar parado casi me quedo con Bach, como Enric.
ResponderEliminarmaac, vamos a coincidir con Bach y corriendo.
EliminarProcuro no decir lo que pienso cuando se habla de temas como la meditación. Está claro que cada cual es muy libre de hacer lo que quiera con su cuerpo y su mente, pero yo me acojo a la tradición occidental, que pone por delante los sentidos a la anestesia. No voy a decir que prefiero la vía purgativa de la mística, pero sí que al cuerpo y a la mente les exijo un cierto grado de crisis para poder establecer un cierto diálogo que permita conocerse y reconocerse. Para relajarse de verdad, la cama y un buen sueño reparador... I la música, el vino...
qué bien lo tenéis, corredores Maac y Enric, cuerpo a punto y resistencia, corred!
Eliminar