miércoles, 25 de julio de 2012

Meditació

Sempre havia pensat que meditar era concentrar-se en un pensament intel·lectual, però es veu que ara es relaciona amb un entrenament autògen, és a dir, en concentrar-se passivament en les sensacions físiques. Vaja, un aiguabarreig oriental i occidental que trigaré una mica en entendre.





Després d'un instructiu curs de Yoga Para Profes de fa un parell d'anys he estat fent servir, de tant en tant, un CD que ens regalaren amb la veu orientadora de l'entrenadora. Serà qüestió de tenir constància diària i potser algun dia aconsegueixo fer el buit al torbellí de pensaments.

Acompanyi's la meditació (quan no es necessiti de guia) amb unes ragues hindús tan virtuoses com les de Ravi Shankar i el seu sitar:


PS Ostres! m'acabo d'enterar que és el pare biològic de la Norah Jones.

11 comentarios:

  1. Em callo que en penso dels aiguabarreigs orientals i occidentals, de la meditació i dels gurus.

    Me'n vaig a escoltar Bach ;)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. hahaha! i jo al súper occidental Wagner amb el seu vaixell fantasma des de Bayreuth a la ràdio.

      Eliminar
  2. Jo es que les filosofies orientals en lloc de relaxar-me em sembla que m'atabalen més. Això si, els teus dibuixos "meditatius" son una passada. T'hauries de dedicar a la il·lustració (si es que no ho has fet ja).
    Espero que el Wagner anés bé.
    Una abraçada

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. avui més Wagner, l'orquestra de Bayreuth s'ho val.
      Respecte la meditació oriental, potser val la pena intentar sovint això de frenar enlloc de tanta evasió, que és el que més practiquem.

      Eliminar
  3. Té el seu encant si un s'ho pren com una autoajuda, concentrar-nos per aïllar un mal pensament o bé per acostar-ne un de bo. Hi penso perquè és una pràctica antiquíssima i alguna cosa bona deu fer.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Segurament, però l'entorn ni és silenciós, ni còmode. Jo, per si de cas, ho tornaré a fer. Aïllar un mal pensament deu ser feina d'experts, oi, Glòria?

      Eliminar
  4. Jo penso, segurament sota les influències de l'orientalitat més occidentalitzada, que em reencarnaré, ja que és poc probable que l'estat en que em trobo ara sigui l'últim estadi, el de la perfecció. Per tant deixo el tema pendent per la propera vida,ja que tinc deures per fer d'aquesta que no sé pas si me'ls podré acabar.
    Petons

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Mira que no et toqui ser un bitxo la propera, així que els deures, deures de veritat, millor ara. Petó.

      Eliminar
  5. Yo la única forma de meditar que he encontrado es la de ir corriendo por el campo, para estar parado casi me quedo con Bach, como Enric.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. maac, vamos a coincidir con Bach y corriendo.
      Procuro no decir lo que pienso cuando se habla de temas como la meditación. Está claro que cada cual es muy libre de hacer lo que quiera con su cuerpo y su mente, pero yo me acojo a la tradición occidental, que pone por delante los sentidos a la anestesia. No voy a decir que prefiero la vía purgativa de la mística, pero sí que al cuerpo y a la mente les exijo un cierto grado de crisis para poder establecer un cierto diálogo que permita conocerse y reconocerse. Para relajarse de verdad, la cama y un buen sueño reparador... I la música, el vino...

      Eliminar
    2. qué bien lo tenéis, corredores Maac y Enric, cuerpo a punto y resistencia, corred!

      Eliminar