un altre Sant Jordi

 Els dels peus no és un altre que Sant Jordi, heroi i màrtir, patró de Catalunya i Grècia i de tants altres llocs de l'Europa continental. El pintà el mestre de la pintura gòtica, Bernat Martorell*, cap al 1437 a un retaule que era encàrrec de la Generalitat però que acabà desmembrat: la part central on el Sant mata el drac és a Chicago i els quatre laterals de format molt vertical són al Louvre. Els van portar fa uns mesos a una exposició al MNAC, absolutament inoblidable per les meravelles del Gòtic que aconseguiren prestar-nos.

El fragment del concurs del passat dia 4 mostra el darrere detallat d'un cavall blavós amb un tàvec o una mosca, símbol de Belzebú o el dimoni, el mal i la pesta (la mosca torna a aparèixer a les altres parts, la veieu?). Arrossega al màrtir nu pel camí cap el suplici final, la seva decapitació. Es pot observar a les taules que prèviament havia estat ajusticiat i flagel·lat. És l'altre història del cavaller noble i cristià poc coneguda: al segle IV sota l’Imperi de Dioclecià, optà per morir, suportant set anys de martiri, fidel a les seves conviccions religioses.

Del retaule es va perdre el Calvari (forat superior) i la predel·la 

Aquestes quatre taules al tremp sobre fusta de roure i de format 107x53 eren les joies de la mostra. Per passar-hi hores admirant tota la gamma dels colors, l'elegant naturalisme, els detalls de pinzellada fina i un concepte de la llum molt imaginativa. Els rostres expressius, els vestits rics i els símbols fan del mestre Martorell un dels més destres del que diuen Gòtic Internacional, d'influències nòrdiques. Era la primera vegada que tornaven a Catalunya després d'un segle de la seva exportació.

operaris col·loquen amb un ordre no cronològic les quatre fustes a l'expo

Pel que fa al concurs, heu estat un quants que tard o d'hora heu encertat: per ordre d'arribada, en primer lloc el JL, i segueixen la Timamót, la Marga, el Xavi C, l'Allau, l'Enric i l'Alex Ros (no confondre amb l'altre Alex Ross, el del The rest is noise :D ). Com que no vull deixar a ningú sense premi, tingueu paciència i aviat us arribarà a travès d'un post a propòsit. Moltes gràcies per participar!


*EL MESTRE DE SANT JORDI

Un llarg camí, ple d’obstacles, acompanyà la identificació de l’autor d’aquesta obra mestra de l’art català. La fragmentació del retaule va fer perdre el record de la unitat del conjunt. Es conserven cinc de les taules que composaven el retaule, i, en ser venudes per separat, van anar canviant de titularitat, fins arribar, una a l’Art Institute de Chicago i quatre al Musée du Louvre de Paris.
La dispersió geogràfica de les peces va afavorir diferents estudis, que des de finals del segle XIX fins als anys trenta del segle XX, van ser portats a terme per especialistes d’arreu que reconeixien, sota el nom de Mestre de Sant Jordi a un pintor de gran vàlua, al que atribuïen per filiació estilística altres obres de similar qualitat, però del qual se’n desconeixia l’origen. El misteri sobre qui s’amagava rere aquestes produccions només podia ser desvetllat amb un testimoni documental que en donés la paternitat definitiva. L’enigma es va solucionar quan, en plena guerra civil, es va trobar a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, el contracte del retaule de Sant Pere de Púbol, un conjunt amb un estil molt proper al Sant Jordi de Chicago i obra de Bernat Martorell. Havien calgut cinquanta-set anys d’estudis per desvetllar un dels grans misteris de la pintura catalana: Bernat Martorell, el pintor més sol·licitat de la seva època, el que havia acaparat els millors encàrrecs era, sens dubte, el Mestre de Sant Jordi.