sábado, 22 de diciembre de 2012

formigó formatge

Simulació façana vegetal (UPC)


Un ciment de fosfat magnèsic i de PH lleugerament àcid, que s'havia fet servir en odontologia, és la base d'un nou formigó que es comporta com a suport biològic natural pel creixement de microorganismes, algues, fongs i molsa. Façanes van sent colonitzades i van canviant de coloració i alhora eviten l'aparició d'espècies vegetals amb arrels que fan malbé el ciment.

L'invent pot semblar interessant, (aconseguim una capa aïllant) però hi ha ecosolucions que semblen absurdes. Si alguna cosa té el formigó com a nou material de construcció (gairebé un segle) és la seva plasticitat, textura i color neutral, i que ha permès meravelles arquitectòniques com les de Le Corbusier, no crec que provocar aquesta degradació superficial natural- i que imagino fa una certa pudor- serveixi massa per reduir el CO2 ambiental.

capella Ronchamp LC

Posats a escollir, millor les façanes de formatge gruyère que les de roquefort, on el formigó s'enmotlla per fer foradets de totes mides i formes. Exemples valents com la torre Agbar abans de ser folrada per ridícules xapes de colorins i gravents o la del centre escolar d'Almeria:























Si parlem estrictaments de formatges, he de dir que m'agraden tots amb bogeria i he de dosificar amb precaució aquests dies on els àpats poden presentar-se amb unes postres tan ben combinades com bona fruita amb una taula de pecats. Que tingueu unes bones i moderades menges.

8 comentarios:

  1. Siempre es una buena noticia que se vaya investigando sobre nuevos materiales y pasito a paso quién sabe a dónde se puede llegar, lo digo ahora que el fin del mundo ya ha pasado de largo.

    Está la cosa mu mala, recomiendo este post:

    http://amebacuriosa.wordpress.com/2012/12/21/el-olivo-de-la-ciencia/

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El fin del mundo no ha pasado, Maac, cómo se les acaba a los pobres científicos.

      Eliminar
  2. Una idea da pie a otra. Luego pueden obtener antibióticos de los hongos.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Es verdad. pero no me acaba de convencer la pared de Cabrales. Me voy a ver la de tu casa.

      Eliminar
  3. Que no falti mai el formatge! Tots m'agraden; amb un bon vi. I amb l'aquitectura, no hi ha color: formigó. I fusta.

    ResponderEliminar
  4. Suposo que ja ho deuen haver estudiat, encara que jo no en tinc constància, pero em pregunto ¿què passa amb el comportament de les armadures? ¿es rovellen per el posible intercanvi d'oxigen que povocarien els microorganismes? ¿què passa amb l'adherència de les armadures? ¿S'ha pensat amb la permeabilitat, amb l'entrada d'humitat per capil.laritat? ¿L'envelliment de les superficies es veu afectada per l'acidesa? ¿La vida útil del formigó amb fosfats por veure's afectada com em vist amb el formigó aluminós? ¿Guanya resistència aquest material amb el pas del anys, com ho fa el formigó convencional? ¿Es mantenen els nivells de resistència a flexo-compresió?
    Segueixo de bastant a la vora les recerques sobre materials de construcció i ara tinc massa dubtes.
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Res com el formigó dur i pur, de moment estan experimentant, la idea de partida em sembla molt rebuscada pel que es vol aconseguir i, si a sobre afegim tot el que qüestiones, ja no diguem..

      Eliminar