 |
| Bon Nadal |
Tan vehement, va dir-se un calamar,
faig el ridícul: un raig fi de tinta
ja desvia aquests monstres, ben poc crítics.
Perduda l'abundància del cor,
va descobrir la voluptat formal:
mentir-se objectivat en l'arabesc
i fer-s'hi encara veure, subjectiu.
De l'urc de no amagar-se gaire, en deia
sinceritat: de la por de trobar-se
massa exposat, sentiment de l'estil.
Lliurat a l'esperança que els espasmes
de l'aigua li anirien a favor,
deia fe en el llenguatge. Va morir
devorat: l'inefable el va temptar.
Gabriel Ferrater
Entradas
Que no deixem mai de ser temptats ni de gaudir íntimament el plaer de sucumbir a la temptació. Serà senyal que som vius.
ResponderEliminarBon Nadal i bon any.
gràcies Enric per aquest regal de poema. Bon Nadal.
EliminarConeixia el poema de Ferrater, però no m'havia adonat que anava de calamars. "Calamars are forever", que diria Ian Fleming. O Bon Nadal, que dic jo.
ResponderEliminarGràcies, Allau, moltes gleamy merry Xmas! i si tens número, que demà et sigui favorable,
Eliminarun petó per tú i nebodets.
La tinta ens perd, certament, i no ens amaga sinó que ens exposa. Quin escriptor no voldria tenir vuit mans i el cartutx de tinta gratuït...
ResponderEliminarEls que feu bones lletres i amb tinta brillant, ens doneu molta felicitat, Olga.
EliminarQue passeu unes molt bones festes tots plegats.
ResponderEliminarUna forta abraçada