sábado, 24 de noviembre de 2012

Bandes i cintes 2

La gàbia de l'estructura de fusta del graner dels Amish

A l'any 1985, una no tenia del tot clar quina carrera estudiar. És clar que de nena dibuixava cases, el meu conte favorit eren Els tres porquets, tan constructors ells, i d'adolescent, la pel.li de Peter Weir, Witness i la meravella de Blade Runner, protagonitzades pel meu ídol, Harrison Ford, (amb les seves característiques ganyotes i nas desviat) i les ganes de sortir de l'illa em van acabar de decidir per la d'arquitectura, uns estudis que tornaria a repetir per gaudir-los encara més. 

La primera cinta, Único testigo, tot i no ser de deu, ens ficava amb un interessant guió a la comunitat anabaptista dels Amish, a l'estat de Pennsilvània. Allà, el poli ha de protegir a un nen que és un actoràs (Lukas Haas) i de pas conviure amb les tradicions antitecnològiques i desfasades del poble. Amb el cast, que van encertar de ple, contractar en Ford tenia un plus ja que és fuster per afició. Una de l'escenes inoblidables és la de la construcció d'un graner amb l'esforç i ajuda de tots els homes de la comunitat mentre les dones estan pels nens, les llimonades i el menjar. 

Harrison Ford, poli infiltrat observat per un jove Mortensen i el ballarí Godunov
Harry-Book, fa les mil meravelles amb els claus, la serra i el martell, i encara té un temps per suggestives mirades creuades amb la jove mare del nen (Kelly McGillis) mentre provoca la gelosia d'altres. Aixecar el graner en un dia entre tots és una preciosa lliçó que s'acompanya de la música de Maurice Jarre, de nou.  Comença recordant el canon de Pachelbel i després al Bach de les cantates i els contrapunts, salvant les distàncies. La pena és que Jarre ens l'ofereix en format electrònic i llavors encara s'aguantava però amb el temps sona a música enllaunada indigerible. Només es troba una versió per a orquestra de conservatori infantil que no posarem, així que resta la versió original:


És cert que de la BSO el que més es recorda és la música de Sam Cook a l'escena del garatge, on la parella manté un duel químic força radiactiu. Em tira més el Harry fuster que el ballarí.


L'escena de la construcció és més potent i demostra una realitat que encara es pot viure en directe (atenció, sentim una serra elèctrica, quins tramposos aquests Amish):






13 comentarios:

  1. És una escena inoblidable. De vegades he repetit la pel·lícula, que no tinc en dvd, només per veure aquell treball d'equip que fa grans els homes i les dones. L'any passat vaig estar als territoris amish de Penn. però no vaig veure cap graner com aquest però sí moltes sitges.
    Salutacions, Kalamar!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. és una gran escena, encara que els rols de gènere em fan arrufar el nas. Les dones són bones artesanes, també. Molta salut, Glòria!

      Eliminar
  2. Amb el temps és la part que més recordo de la pel·lícula i la música de l'escena de Jarre és preciosa.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. L'escena final, la recordes? la persecució a les sitges de la granja està molt ben resolta i la música de Jarre, també.

      Eliminar
  3. Carpintería épica, inolvidable, me suena que no es la única película en la que se ve algo así. La elctrónica estaba ya entonces pasada de moda, no entiendo por qué Jarré recurrió a ella.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Seguro que una buena versión orquestal hubiera hecho mucho bien. Si te acuerdas de laguna peli más de asunto constructor, me la citas, gracias, JL:)

      Eliminar
    2. pots creure que encara no l'he vista?

      Eliminar
    3. Noooooooooooooooooooooooooooooooooo

      Eliminar
  4. ¡¡¡Qué mal han envejecido los sintetizadores!!! Pero bueno, llegará el día en que nos sonarán antiguos. ¿Os imagináis a las orquestas de dentro de un siglo tocando música electrónica con instrumentos de época?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ya sonó muy pasadito el ondas Martenot en Joan d'Arc, a que sí? Pero en otras pelis csifi como de Blade Runner sí que le pega.

      Eliminar
  5. L'escena del garatge ha fet estralls en un parell de generacions de dones, que encara somien amb el repicar de dits de Ford sobre el sostre del cotxe. Per què serà...?

    ResponderEliminar
  6. no és la que més m'agrada,hi ha uns altres moments d'erotisme més suggerent. Ara m'has fet pensar si el Ford pica els dits sobre un Ford..hauré de preguntar a un expert en cotxes!

    ResponderEliminar