miércoles, 7 de noviembre de 2012

Artur és un calamar

victòria o tisores? by Rivaherrera

M'envia aquesta cançó de protesta, la Neus, a qui li agraeixo de tot cor. I a més un article on podem llegir el que pensa en Xavier Sardà, un periodista que mai m'havia fet el pes, però que és dels pocs que s'atreveix a parlar diferent a la tv nacional catalana:
Reivindico el derecho a no ser insultado con toda impunidad cuando manifiesto libremente que no soy independentista. El término «españolista» se utiliza con 'animus injuriandi' y, como servidor no lo es, me avengo a aquello de «españolista su madre de usted». Resulta curioso que los que más fervientemente experimentan el sentimiento nacional catalán utilicen despreciativamente el mismo sentimiento por parte de «los otros». Triste espectáculo para los que somos agnósticos respecto a las banderas y los estandartes.



13 comentarios:

  1. Varies coses a dir.
    Primer, la cançó m'agrada i la trobo encertada per recordar-nos algunes coses que han passat en els darrers temps i que no tot es soluciona embolicant-se amb banderes.
    Segona, m'agrada també el que diu i com ho diu Xavier Sardà, el que no m'agrada tant es aquest victimisme del que fa gala. Ja sabem que sempre hi ha gent que es passa de la ratlla, però penso que els independentistes tenim cent vegades més motius de queixa pels insults que rebem de tot arreu, començant per cert, pel partit del Sr.Sardà. El que també haig de dir es que Xavier Sardà es dels pocs personatges públics que no tan sols es mullen, sinó que ho fan amb coherència i respecte envers les idees dels altres i només per això ja té tota la meva consideració des de fa molt temps.
    Una abraçada i perdó per l'extensió

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La cançó s'ha quedat curta perquè no parla de la greu corrupció que patim també ea casa nostra. Però m'ha fet gràcia lo del calamar.
      abraçada per tots dos,

      Eliminar
  2. Estoy de acuerdo con Sardá, pero tambien con Josep porque estas actitudes tampoco tienen una sola patria.

    La canción me parece baratita, tanto de forma como de fondo, que si yo fuera un calamar, se iba enterar el señor ese y sus rimas graciosetas :-) . Coincido en la tesis de la tinta, pero calificar a los políticos por el grado de sus recortes es tan pobre como que ellos no sepan hacer otra cosa. Y CiU las ha hecho mucho más graves.

    No leo nunca a Cercas en El Pais semanal, pero aplaudo con las orejas lo que escribió en el último.

    http://arxivador.wordpress.com/2012/10/28/perplejidad-catalana-javier-cercas/

    ResponderEliminar
  3. jo només busco la veritat i no l'afany de protagonisme......en queden?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. què perillós això de les veritats, Joan.

      Eliminar
  4. Totalment d'acorc amb que aquí hi cabem tots. En el que no estic d'acord és que ara siguin justament els espanyolistes els ofesos. Casumdena, ells sí que tenen la pell fina, redéu.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. massa fina, però aquí tampoc hauríem d'escoltar segons què, ens intoxiquem inútilment.

      Eliminar
  5. Sardà sepre m'ha semblar ordinari i així ha estat com s'ha fet famós amb personatges que fan professió del seu sexe com el sr. Izaguirre i nans barcelonins per provocar la rialla del comú.
    El noto amargat i en aquest mal sabor hi ha l'arrel del seu espanyolisme que no té res a veure amb altres espanyolismes de molt més bon pair.
    Salut!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ho és de barroer un rato llarg, però amb l'edat crec que està més tranquil i té mèrit que defensi la seva posició en tertúlies de tv3, envoltat d'independentistes convençuts o d'última hora. Amargats, hi ha de molts colors.

      Eliminar
  6. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  7. Està bé en Sardà, si tots els espanyols fossin com ell, no dic pensessin com ell, les coses serien diferents, potser tan diferents que ara no estaríem parlant d'això, però segurament en Sardà està molt sòl, malgrat que ara surten tants federalistes com independentistes, que fa dos mesos no s'ho havien plantejat.
    Quan algú que no és independentista s'ofèn quan li diuen espanyolista, és que té un problema psicològic important.
    La cançó...ehem, ehem, ehem.
    El pitjor que ens pot passar és associar independència amb Artur Mas, el desencís serà enorme. Temps al temps.

    ResponderEliminar