 |
| D Hockney exposa això al Guggenheim de Bilbao |
Després de veure l'error comés per David Hockney en voler fer d'un I-Pad un llenç per plasmar una pintura tan matussera com aquesta, aplicant els pinzells i colors de l'aparell en qüestió, resta la pregunta de si es pot fer art amb ell. És clar que sí. Només en deixar la tècnica clàssica pels formats que li corresponen i cercar aplicacions dissenyades per la tauleta absolutament acords amb el fet artístic des de la innovació i la interactivitat.
Encara estem a les beceroles, però alguns creadors d'aplicacions (seran els nous artistes, també?) han entés que no es tracta de reproduir el passat sinó d'oferir eines senzilles pels dits per anar fent exercicis plàstics i musicals. El que es perd, però, és l'emprempta personal de l'obra; la teva s'assemblarà massa a la del col·lega que juga amb la mateixa aplicació. Amb el temps i l'evolució dels programes veurem com l'artista ens donarà tota mena d'arxius amb segell propi que ens ajudarà a identificar-lo i valorar-lo. Això vindrà aviat.
Algunes de les propostes més interessants són aquestes:
1. Instruments musicals com aquest que combina percusió i corda (molt clar al minut 3:25)
2. Espais estel·lars i gravitatoris, arpes impressionants (des de min 1:33) i formiguejos, autor: Scott Snibbe
3. La molt lograda aplicació per donar vida a les ditades, podent modificar tots els paràmetres de les taques i els seus moviments:
Són projectes engrescadors que van en la bona línia. De moment esperarem que les tablets evolucionin amb millors prestacions, siguin més assequibles i potser substituiran els incòmodes miniportàtils que fan servir els alumnes a les escoles o els PC d'usuaris tan reacis com jo.
No ens podíem haver esperat una mica més, gestors de l'educació catalana?
La paciència és la mare de la ciència (i de les arts!)
Entradas
Vista la bírria de Hockney, potser aquests famosos apps els haurem de deixar en llibertat vigilada.
ResponderEliminarjo m'espero, Allau. Coses millors veurem.
EliminarVaig veure l'exposició de Hockney i em va agradar força. Sempre penso que l'artista experimenta i, per tant, es mulla mentre dona pas a d'altres que milloraran el que ell ha proposat. La pintura que mostres és especial, té una llum i un traç infantils i, agradant o no, mostra una mà molt creativa.
ResponderEliminarKiss.
Vist de lluny no em fa el pes, Glòria. Trobo la seva proposta molt contradictòria, sobretot pels enormes formats que imprimeix.
Eliminar2 ksss
Ai, no sé què dir-te. A mi em semblen joguines. Eina i obra són massa a prop l'una de l'altra. De tota manera, com sempre, caldrà veure si algú és capaç d'un cop de geni.
ResponderEliminarper això crec que el dissenyador de apps, en aquest cas, és artista també..
EliminarVeient aquests vídeos em dóna la mateixa sensació que quan veig les passarel·les de moda i veus aquelles desfilades estrafolàries amb vestits i estètiques que poc s'acabaran semblant amb el que després veurem en els aparadors de les botigues o sobre els mortals consumidors.
ResponderEliminarNo et dic jo que acabem veient un dia una orquestra de ipads, o un concert per ipad i orquestra, però mentrestant és ben bé allò de qui no té feina el gat pentina o si més no, experimenta tot intentant ser el més fashion de la festa.
no et pensis, Joaquim, les passarel·les creen tendència i es copien moltíssim. El sr millonetis del Zara es guanya la vida copiant amb molt de compte..
EliminarSi van arribar els sintetitzadors, per què no ipads?
alguna cosa veurem, però en el lloc adequat, espero.
Tampoc jo ho veig gens clar. Salvapantalles per jugar, decoració de discoteques... Però la aplicació dels dits te molta gracia, i m’ha fet pensar que els escenògrafs poden treure suc de eines com aquestes... si es que no avorrim el producte, perquè em penso que ens farem un fart.
ResponderEliminarels avorrirem segur, però no tinguis por, que ja estaran oferint-te unes de noves de seguida. No les podem ni digerir.
Eliminar