domingo, 9 de septiembre de 2012

calcomanies

Bottesini s'estudia moltes hores a casa. Sona sobretot, una i altre vegada, el seu concert més conegut, el número dos, una peça per a virtuosos del contrabaix que alguna vegada s'interpreta als auditoris.
 A part dels seus triomfs com a intèrpret -li deien el Paganini del contrabaix- Bottesini va ser director de reputació europea, i va aconseguir alguns èxits com a compositor d'obres per al gran instrument, òperes i fantasies d'òperes conegudes.


Segurament en Mahler havia sentit el concert, perquè sinó, com s'explica que els primers compasos surten clavadets al minut 5 de la seva tercera simfonia, d'unes brillants trompetes?










6 comentarios:

  1. Pues ya sabes lo aficionado que soy a estas cosas, pero no sé ver el parecido. Igual es que ya se te sale por las orejas :-)

    ResponderEliminar
  2. Efectivament, però hi ha semblances o per dir-ho clar, plagis molt més evidents.
    Penso com JL que a força d'escoltar com els braços del kalamarset tornen i tornen amb insistència sobre aquest Bottesini que no tenia present en les meves oracions, però que m'ha agradat força, has anat trobant que les similituds eren molts més evidents del que ens semblen a la resta.

    ResponderEliminar
  3. només són unes notes: a Bottesini del 10' al 15', al Mahler del 5:02 al 5:08 amb bis
    clavadetes, amics.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Siete notas: Ta ti to ta ti ta ta, pero menuda empanada de Bottesini has de llevar para notarlo, insisto :-)

      Eliminar