 |
| Murakami: homenatge a Ives Klien 2011 |
Hem arribat a l'apunt número 300. Tinc ganes de muntar un embull per celebrar-ho. Estic llegint la sobreestimada novel·la de David Safier (comença bé, però a meitat de text estic a punt de renúncia) i la cosa va de reencarnacions i d'acumular bon karma, tan necessari en els nostres pesarossos dies, proposo jugar al cadàver exquisit tal i com fem amb els gargots a les reunions de docents. Com que no va haver massa quòrum en allò de recollir els vostres dibuixos compulsius, es tracta de fer ara una creació literària col·lectiva, cadascú aportarà un fragment que els encadenem segons ordre d'arribada, amb unes condicions:
1. sou un animal que no heu de desvetllar i que hem d'esbrinar els altres més endavant. Té una vivència de generositat i mor.
2. el següent s'ha de reencarnar en un altre de més categoria.
3. No arribarem al damunt de l'escala, que és convertir-se en ésser humà.
4. Sigueu esbojarrats.
apa, començo jo:
M'he posat vermella. S'acosta aquell mascle poderós i afamat. Es mou tan elegant que la meva faldilla s'electritza. Tanco els ulls i sento fluïds que m'acaronen. Tremolo. La seva carnosa boca s'obre i m'ensenya les enormes dents. La meva fumarada no l'atura i em torna a buscar. Necessito estirar les cames. Per fi, les altres ho entenen i se'n van planejant.
Devórame otra vez!
Entradas
Sóc ben estrany, després de nedar hores i hores em necessito refrescar i no hi ha res com treure el cap i tocar l'aire. Algun cop passen bèsties enormes i llampants que floten i sempre que puc els hi regalo una bona pintada. Ai, quin goig que em fa aquesta última!
ResponderEliminarhttp://www.youtube.com/watch?v=PswJVTCqZEA
Joan, la donarem per vàlida, has agafat la mateixa família animal, suposarem que una de més evolucionada, ja que hi ha espècies de ... dels principis dels temps.
EliminarJa hi tornem a ser. Dissabte nit i n´hian molts més mascles que famelles a la festa. Doncs ja sabem el que cal: a camviar de sexe uns cuants. Ens ho jugarem a veure qui li toca.
ResponderEliminarSalut. Borgo.
Ostres, Miquel, encara estic pensant en possibles solucions del teu animaló.. Canvia el sexe i no mor, o sí?
EliminarHe vingut de llevant impel·lida per ves a saber què, però jo vaig ponent. Xino-xano, les quatre potes m’han tret de l’aigua, xino-xano, he cavat el sot i xino-xano, plop plop, fa hores i hores que ponc i ponc. I pondré, calculo, fins que aquest que se m’acosta amb cara de cuiner em reculli. No podré pas fugir, que jo ponc. Espero que, si més no, qui se’m mengi feta sopa s’ennuegui amb algun tros de closca d’ou que hi trobaran.
ResponderEliminarbravo, splash, splash!
EliminarNo se si voy hacia adelante o hacia atrás, porque no por pequeña soy tan simple, pero casi me quedo sin dientes con la del xino xano, que menuda frustración. Aun estoy en el aire del bote que he pegado, y ahora mismo no se donde voy a aterrizar... vaya, esto parece más tiernecito... mmmm, que rico... mmm... más... me estoy poniendo las botas... casi me da pena, pobre... me parece que me las voy a pirar... vaya, parece que se está nublan...
ResponderEliminarMenuda tonteria me ha salido. Para los nenes del cole. Bueno: 300 FELICIDAES
no veo dónde está el acto de generosidad ni adivinoqué bicho es éste que va palante i patrás (tengo varias opciones)..dejaremos las soluciones para otro día.
EliminarMuchas gracias por participar en este cadáver tan apagadito.
Cada nit surto i si la mestressa es lleva haig de quasi volar perquè no em posi premeditadament el peu a sobre aiiiii!
ResponderEliminarha ha, Glòria, segur que aquest animaló està més evolucionat que l'anterior, el del JL? i el bon karma, com l'aconsegueix?
EliminarQue conste que estoy pensando...
ResponderEliminarQué bonito que se ve todo desde aquí arriba, mucho mejor que a ras de suelo. Por la luz calculo que ya debe ser la hora... Sí, eso es, ahí llega la abuelita con la bolsa de pan rancio. Puntual como un reloj. Hay que abrirse paso a picotazos entre tanto congénere pero siempre se pilla algo. ¡Mmmmm! Delicioso. Hasta mañana buena mujer, me marcho a casa. Flop, flop, flop... clonc (malditos cristales)
ResponderEliminargracias, Marga, por intervenir. Este cadáver me está quedando esquelético y espero que se apunten más sacrificados bloggeros para matarse aquí.
Eliminar