Cadàvers exquisits

Passades dues setmanes des de la publicació de la Maleïda Karma, donem per acabada la vostra participació i anem a muntar el cadàver exquisit de mini-relats que porta també un altre joc al darrera: Set animals tenen una vivència, en teoria generosa, i moren per acumular bon karma i reencarnar-se en un animal superior,

Quins són aquests set animals, per ordre?

*Un avís als autors d'aquests relats: envieu-me quin animalet sou perquè encara tinc dubtes, gràcies (kalamartinta@gmail.com)

1.M'he posat vermella. S'acosta aquell mascle poderós i afamat. Es mou tan elegant que la meva faldilla s'electritza. Tanco els ulls i sento fluïds que m'acaronen. Tremolo. La seva carnosa boca s'obre i m'ensenya les enormes dents. La meva fumarada no l'atura i em torna a buscar. Necessito estirar les cames. Per fi, les altres ho entenen i se'n van planejant. (Lula)

2.Sóc ben estrany, després de nedar hores i hores em necessito refrescar i no hi ha res com treure el cap i tocar l'aire. Algun cop passen bèsties enormes i llampants que floten i sempre que puc els hi regalo una bona pintada. Ai, quin goig que em fa aquesta última! (Joan C)

3.Ja hi tornem a ser. Dissabte nit i n'hi han molts més mascles que famelles a la festa. Doncs ja sabem el que cal: a canviar de sexe uns quants. Ens ho jugarem a veure qui li toca. (Borgo)

4.He vingut de llevant impel·lida per ves a saber què, però jo vaig ponent. Xino-xano, les quatre potes m’han tret de l’aigua, xino-xano, he cavat el sot i xino-xano, plop plop, fa hores i hores que ponc i ponc. I pondré, calculo, fins que aquest que se m’acosta amb cara de cuiner em reculli. No podré pas fugir, que jo ponc. Espero que, si més no, qui se’m mengi feta sopa s’ennuegui amb algun tros de closca d’ou que hi trobaran. (Fem Fatal)

5.No se si voy hacia adelante o hacia atrás, porque no por pequeña soy tan simple, pero casi me quedo sin dientes con la del xino xano, que menuda frustración. Aun estoy en el aire del bote que he pegado, y ahora mismo no se donde voy a aterrizar... vaya, esto parece más tiernecito... mmmm, que rico... mmm... más... me estoy poniendo las botas... casi me da pena, pobre... me parece que me las voy a pirar... vaya, parece que se está nublan..(JL)

6.Cada nit surto i si la mestressa es lleva haig de quasi volar perquè no em posi premeditadament el peu a sobre aiiiii! (Glòria)

7.Qué bonito que se ve todo desde aquí arriba, mucho mejor que a ras de suelo. Por la luz calculo que ya debe ser la hora... Sí, eso es, ahí llega la abuelita con la bolsa de pan rancio. Puntual como un reloj. Hay que abrirse paso a picotazos entre tanto congénere pero siempre se pilla algo. ¡Mmmmm! Delicioso. Hasta mañana buena mujer, me marcho a casa. Flop, flop, flop... clonc (malditos cristales) (y Marga)