Torres

He anat a la nova expo del Caixafòrum dues setmanes després de la conferència inaugural, mediocre i plena de discursos d'agraïment a les institucions, per entrar amb el cap més fred. La veritat és que se surt molt satisfet tot i que no hi són tots els gratacels que un espera.

Es comença el recorregut amb el mite de la torre de Babel amb una maqueta feta a partir del magnífic quadre de Brueghel el Vell mostrat, per desgràcia, en una petita imatge en lloc d'una necessària còpia fotogràfica a mida real (posats a demanar, hauria estat bé veure la del fill, en va fer la seva també). A primer cop d'ull és interessant que es produeixi el dilema de saber si la torre s'està construïnt -els paletes l'aixequen a les ordres de Nemrod- o si ja s'està començant a caure.
És un bon punt de partida acostar-nos a aquesta torre de base circular i creixement en espiral perquè exemplifica molt bé la desmesura i el desafiament humans en voler tocar el cel, fets que també es donen encara més marcats a las darreres obres de la mostra.

No explicaré la seqüència cronològica de torres exposades perquè l'efecte sorpresa és un valor molt positiu dins el discurs expositiu que combina pintures, gravats d'edificis imaginats, delicades maquetes de l'escola d'arquitectura del Vallès ( la d'hores de classe que suposa!), plànols, fotos i aquarel·les. Només anomenar la presència de torres utòpiques com la de Loos i Mies van der Rohe, fites de l'arquitectura projectual d'enorme valor artístic, per suposat la meva venerada Einsteinturm, la cita tímida a les bessones de NY, i el projecte de Nouvel, la tour sans fins, un extraordinari gratacels que es va diluïnt en alçada gràcies a un hàbil ús del vidre.

Els exemples seleccionats són molt emblemàtics, variats i eloqüents. Expliquen molt bé com l'ego dels promotors per crear insignies urbanes ens canvien la silueta de les nostres ciutats, aprofiten al màxim el solar i canvia de lloc la monumentalitat que pertanyia a l'antic centre de la ciutat. Amb la torre Burj Khalifa d'Abu Dhabi en ple desert i dimensions fora de tota escala (828 m) tenim alhora una visió fascinant i terrorífica de gratacels: potser en un futur no gaire llunyà, serà desplaçada per una altra encara més sofisticada, més impactant i més alta?