Cerimònia London 2012

Des de l'Olimpíada de Barcelona no m'he perdut ni una cerimònia d'obertura dels Jocs, per allò de comparar-les amb la nostra, què orgullosos n'estàvem. Divendres vam aguantar les quatre hores de sofà i televisió per no perdre detall. Supòs que la producció televisiva de l'espectacle de Londres no va ensenyar el que jo hagués volgut veure però és que no sembla que sigui la mateixa cerimònia la que expliquen La Vanguardia o els negats comentadors de TVE, que la qualifiquen com la millor de tots els temps.

Tampoc es tracta de carregar-se la feinada dels britànics perquè coses van sortir molt bé, però com van dir arreu que serien uns jocs austers, vist l'espectacle marca 100% UK, fet amb uns complicats capítols plens de gent, estructures, música i ball a dojo..m'esperava una nit sobria i amb més poesia olímpica.

No es va entendre massa el número amb multiplicitat d'escenaris dedicat a la campinya anglesa amb núvol inclòs - el cel ja estava ben encapotat. Els figurants recullen la gespa i apareix la revolución industrial amb una potent imatge de la forja dels aros olímpics.

Depriment l'homenatge al servei de salut fet pels seus propis treballadors amb llits d'hospital amb nens i els contes infantils (ni una cita a Roald Dahl) i  avorridíssim número de la família britànica multicolor dins d'una casa? amb poupurri insufrible de música pop i missatges sms. Sort del gag de R Atkinson tocant Carros de foc (amb la Simfònica de Londres, S Rattle, l'enorme campana d'un sol dong, desaprofitats), que ens va fer riure, tant com els galls finals de Paul Mc Cartney amb una eterna Hey Jude.

nens malalts a una festa

més publicitat a Harry Potter amb Voldemort

De la desfilada, només resaltar que dels 204 grups amb bandera, un era d'esportistes independents, que no pertanyen a cap comité estatal. A veure quan uns jocs seran dels esportistes i no dels païssos. Com a la vella Olímpia es disputaven entre ciutats durant la pau olímpica, em sembla que hi ha excusa per llarg a seguir fomentant els rituals nacionalistes.


 La gran sorpresa la va donar el preciós pebeter floral, format per uns pètals de coure, un per país, que junts formaven el foc olímpic. Per fi un moment d'universalitat després de tant de britanisme. 

per acabar, una endevinalla anglesa:

Listen to the wonder of his birth.

Silent husband stroke silent wife.

This one comes roaring into life.

In battle he is strong and wild.

But a maid may make him mild.

Feed him well and he will feed you.

Feed him too much and he will eat you.

què és?