jueves, 10 de mayo de 2012

Quan la màquina funciona

Avui tornem als cinemes per gaudir de l'Or del Rhin del MET i per veure com a la baixada al Nibelheim, la màquina de Lepage es converteix en els esgraons d'una escala de somni que uneix dos móns: el del Walhalla i les mines dels nans, en una brillant transició de vertical a horitzontal i en perfecta comunió amb l'espectacular música de Wagner:


   

Un altre gran moment escenogràfic el tenim al final de la Walküre, adormida Brünnhilde boca avall a la roca en foc. Les barres alternades són magnífiques flames: els seus volums amb els color de les projeccions ballen lentament per acomiadar la òpera. En tots dos exemples, les bigues tenen sentit de ser a l'espai.

He criticat molt la posada en escena a cada jornada de l'Anell del Met en diferents apunts, no per l'enorme i caríssim invent de Lepage, sinó perquè no li treien prou profit al mecanisme, que amb comandament des d'un ordinador (que de vegades s'ha penjat) pot donar ordres independents a cada barra. Una tecnologia que no serveix de res ni innova en molts altres moments estelars de la tetralogia.

Aquest vespre mirarem amb lupa les possibilitats del gegant del Met i potser apuntarem idees per bellugar-lo més, sense que els cantants arrisquin la seva salut, que per això estan els dobles..Amb el cost de tot el tinglado, el Met l'hauria de programar més temporades i recuperar la inversió, per cert, totalmet privada.

L'Anell als cinemes: http://www.yelmocines.es/opera-ciclo-wagner
Apunts del Cicle del Met:
Rheingold
Walküre
Siegfried
Götterdämmerung

Dimarts vam tenir l'oportunitat, gràcies a un regal de cines Yelmo, de visionar el documental-anunci sobre el cicle del Met, molt ben filmat i entretingut, El Somni de Wagner. Limitat per les possibilitats tècniques d'escena del XIX, amb aquests high-tech sets, Wagner estaria encantat de veure cantar i nedar les sirenes, volar les walkíries, entrar al celest Walhalla. Però que diria de la resta? Encara no hem vist el Ring perfecte, però Lepage es podria haver acostat..








5 comentarios:

  1. Promet ser molt espectacular. Ja ens mantindràs informats. Gaudeix-ho!

    I banda del Met, els Yelmo per què no ho programen més dies?

    ResponderEliminar
  2. No ho sé, ahir la sala estava molt plena i això que l'Or dura 3 hores seguides! Ho he tornat a gaudir, sobretot la música dirigida pel crack Levine i les magnífiques veus, i no canviaria res de l'apunt del 10-10-10.

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  4. La perfecció no existeix, com bé saps, però Patrice Chéreau a Bayreuth, s'hi apropa molt.
    Continua sent modern, vigent, potent, emocionant, transgressor...i per tant un clàssic on tots els moderns hi van a veure i a beure, molts troben la inspiració i altres l'absurda copia o la inútil polèmica.
    És el meu Ring preferit, si no fos que les veus no estan gens a l’alçada.
    Les produccions de Bayreuth moren a Bayreuth, però no sé que pagaria per tal de que Chéreau revisités el Ring, potser ara el canviaria radicalment, jo em "conformava" amb no retocar res de l’escena i col•locar-hi uns quants cantants d’ara. Stemme, Terfel, Owens, Westbroek, Kaufmann, Guriakova, König, Selig,...i Thielemann dirigint. T’apuntes?

    ResponderEliminar