Quan la màquina funciona

Avui tornem als cinemes per gaudir de l'Or del Rhin del MET i per veure com a la baixada al Nibelheim, la màquina de Lepage es converteix en els esgraons d'una escala de somni que uneix dos móns: el del Walhalla i les mines dels nans, en una brillant transició de vertical a horitzontal i en perfecta comunió amb l'espectacular música de Wagner:


   

Un altre gran moment escenogràfic el tenim al final de la Walküre, adormida Brünnhilde boca avall a la roca en foc. Les barres alternades són magnífiques flames: els seus volums amb els color de les projeccions ballen lentament per acomiadar la òpera. En tots dos exemples, les bigues tenen sentit de ser a l'espai.

He criticat molt la posada en escena a cada jornada de l'Anell del Met en diferents apunts, no per l'enorme i caríssim invent de Lepage, sinó perquè no li treien prou profit al mecanisme, que amb comandament des d'un ordinador (que de vegades s'ha penjat) pot donar ordres independents a cada barra. Una tecnologia que no serveix de res ni innova en molts altres moments estelars de la tetralogia.

Aquest vespre mirarem amb lupa les possibilitats del gegant del Met i potser apuntarem idees per bellugar-lo més, sense que els cantants arrisquin la seva salut, que per això estan els dobles..Amb el cost de tot el tinglado, el Met l'hauria de programar més temporades i recuperar la inversió, per cert, totalmet privada.

L'Anell als cinemes: http://www.yelmocines.es/opera-ciclo-wagner
Apunts del Cicle del Met:
Rheingold
Walküre
Siegfried
Götterdämmerung

Dimarts vam tenir l'oportunitat, gràcies a un regal de cines Yelmo, de visionar el documental-anunci sobre el cicle del Met, molt ben filmat i entretingut, El Somni de Wagner. Limitat per les possibilitats tècniques d'escena del XIX, amb aquests high-tech sets, Wagner estaria encantat de veure cantar i nedar les sirenes, volar les walkíries, entrar al celest Walhalla. Però que diria de la resta? Encara no hem vist el Ring perfecte, però Lepage es podria haver acostat..