He anat a veure el Tintín de Spielberg i Jackson amb la recança de que xocaria frontalment amb el meu Tintín. Què equivocada, he pensat quan he vist la magnífica entrada dels crèdits amb la tipografia dels títols dels àlbums i les siluetes de Tintín i Milú en un ball de imatges tan original i alhora nostàlgica. Un veritable tribut a Hergé, que ben segur ha fet les delícies dels tintinòfils, jo inclosa, el tenim als primers minuts de la pel.lícula. Després m'ha costat més adaptar-me al nou rostre de Tíntín i més encara al Milú, que a part de planxar-li els adorables rínxols, l'han fet els ulls tan junts que sembla tontaina. Per sort, els altres personatges, potser en ser més caricaturescs, funcionen molt bé, sobretot el capità Haddock.
El resultat és més que bo, perquè la fusió de dos de les grans aventures d'Hergé, El secret de l'Unicorn i El cranc de les pinces d'or, s'ha cuinat amb habilitat i cura, afegint unes escenes inesperades, algunes hilarants (tupé-aleta), que no trenca l'esperit de les obres. Potser la llarga seqüència de Bagghar o la lluita de grúes fa carregós el metratge, però hi ha transicions (dunes-onades) i invencions molt impactants. Sí em queixo que la tirania de la velocitat no em deixa gaudir de les tomes, de tots els aspectes visuals, composició, textures i color, que semblen tan ben acabats. Com que tinc una colla nombrosa de nebots, un dia d'aquest repetiré i em fixaré en els detalls, si la càmera em deixa!
Es veu que Hergé, després de veure el primer Indiana Jones, va telefonar Spielberg i li va demanar que ell fos el que adaptés al cinema les aventures del seu noi. Bon olfacte, el del dibuixant, però potser amb en Jackson, si hagués vist les adpatacions de Tolkien, no fóra el mateix. I és que els excessos megalòmans del productor, com el palau a la ciutat de Bagghar, queden ben lluny de la fidelitat geogràfica i històrica d'Hergè.
Em fa la sensació que Spielberg tornarà amb la favorita del dibuixant i meva: Tintín al Tibet. I que no s'acosti massa el Jackson, que el Ieti pot semblar-se massa al seu exagerat King Kong.
A continuació el trailer en alemany de la pel.lícula de nova planta (Tintín i les taronges blaves-1964) que mai hem vist ni reposada i que de tan innocent, fa ganes de veure-la, sobretot si passa a Espanya. No cal el complexe sistema tècnic del performance capture (fons verd i malles amb sensors), només buscar als actors més semblants als dibuixos i llestos.
Entradas
Kalamar, la cosa no va anar ben bé així. Quan Spielberg va estrenar el primer Indiana Jones, alguns crítics (i jo també) van comentar les seves similituts amb les aventures de Tintín. Resulta que Spielberg no tenia ni idea de qui era Tintín i va encarregar que li compressin tots els àlbums. Se'n va fer fan total, però no va arribar a conèixer Hergé, que moriria poc després.
ResponderEliminarEl que sí que sembla que és cert és que Hergé va comentar que Spielberg seria un bon candidat per dur les aventures de Tintín al cinema.
Jo sí que vaig veure en la seva estrena, tant "El misterio del Toison de Oro" (que crec que passava a Istambul),com aquesta de "Las naranjas azules", rodada a Gandia (!), si no m'erro. Hi havia toros i "cuadro flamenco". Potser en 3D hauria estat més passadora.
ResponderEliminarCoincideixo amb tu que la vista aèria del palau de Bagghar sembla més pròpia dels Sims que del món d'Hergé. (Has vist el cranc de les pinces d'or a la font?)
ResponderEliminarRespecte la propera aventura, tal com acaba aquesta, sembla que aniran a visitar l'illa del Carib on el cavaller Francis d'Hadocque va naufragar (i de passada introduiran el personatge de Tornasol). A partir d'aquí no sé amb quina altra aventura faran un mix, però dubto molt que sigui la del Tibet.
ResponderEliminarI ara ja acabo, que els tintinòfils, si ens toquen la fibra, no tenim aturall.
Ya lo he dicho en el blog de Joaquim y lo repito aquí, esta vez no me entraron ganas de salir corriendo, cosa bastante habitual cuando vamos todos al cine.
ResponderEliminarGràcies Allau, rectifico, això de llegir el Fotogramas fent via..Todo empezó con una llamada a Spielberg del mismísimo Hergé, impresionado después de detectar el legado de su obra en En busca del Arca perdida (1981). La llamada terminó con un presagio: Si existe un cineasta perfecto para adaptar a Tintín al cine, ese es usted
ResponderEliminarNo paris, Allau, que Tintín s'ho mereix. M'encantaria veure al Tintín a Gandia i amb el Toisón, ni que sigui perquè van tenir permís de l'amo.
ResponderEliminarEl cranc també surt a les llaunes que cauen, la font se'n va escapar. Al palau museu hi ha moltes peces d'altres àlbums i a les parets de can Tintín, retalls d'aventures passades i futures. No crec que l'Spielberg ho tingui en compte per les pelis següents. L'ordre temporal se'l passa pel folre amb força gràcia.
I sí, tens raó, després del tresor, ja veurem què toca, però el meu desig d'Himalaia és molt fort.
No has enyorat als hermanos Pájaro?
Hola, Maac. La peli te pega al asiento durante dos horas, pero veo que no te ha emocionado. Yo nunca me salgo del cine, con lo caro que está, caliento butaca hasta el final.
ResponderEliminarPor cierto, el estupendo preoperatorio del Boris, lo sigo y espero que esté muy bien vuestra función. Hasta pronto, Maac!
En mi condición de tintinófilo fui al cine con muy pocas esperanzas de no salir enfadado... pero, nada de eso. La verdad es que me lo pasé genial.
ResponderEliminarEl tintin de Spielberg-Jackson es su versión del personaje y si así lo tomamos, como adaptación, me parece estupenda. Creo que el Hergé es más blandengue y este es el hijo del Dr. Jones, con un exceso de trepidante acción y montaje acelerado (para mí, lo más criticable de la película junto al haber eludido el aria de las joyas de la Castafiore).
Los créditos iniciales me parecen buenísimos y un espléndido homenaje al Tintin 2D que culmina con ese Hergé caricaturizando a su criatura tridimensionada.
Mi aplauso de nuevo a Spielberg y ahora a esperar las nuevas entregas que, pienso, se iniciarán con el tesoro de Rackham el Rojo.
Por cierto, mi favorito siempre ha sido El Asunto Tornasol.
Un saludo de mil millones de truenos y rayos
Jo també m'ho vaig passar molt bé, tot i que el Tintin d'Hergé i el d'Spielberg son dos personatges diferents. Estic totalment d'acord amb el que diu l'Atticus sobre l'ària de la Castafiore, amb l'agreujant que el "je veux vivre.." anava precedit de la introducció del "una voce poco fa". Els crèdits inicials, genials!
ResponderEliminarjo lamvaig veure ahir i la veritat envaig sortir maravellat, sobretot de l'actuació del capità
ResponderEliminarGracias.
ResponderEliminarYo tampoco salgo del cine a medias, lo que quería decir es que con las niñas me he tenido que tragar unos cuantos bodrios. Me gustó mucho pero hubiera sacado las tijeras en algunos momentos redundantes de la segunda parte que se convirtieron en pura exhibición. Yo soy de los no tintinófilos pero sin llegar a la tintinofobia, cuando conocí el comic quizás era ya algo mayor así que mi acercamiento fue algo distante.
Yo también quedé un poco centrifugada, Atticus, pero más contenta que un niño con zapatos nuevos. No encuentro sacrílego poner otra aria de Gounod, más bien me pareció refrescante e ideal para las consecuencias de sus gorgoritos!
ResponderEliminarEsperemos para pronto ese Tesoro, que nos falta nuestro querido Tornasol, y un abrazo capitán Atticus, que te imagino muy buen marino!
Veig que sou més ortodoxos que jo, Josep. La Castafiore es mereixia una mica de renovació, pobreta, sempre cantant el mateix...a mi em molestà, en canvi, que l'aprimessin tant. Segur que en un altre episodi la veurem amb l'ària de les joies disfressada de Marguerite.
ResponderEliminarUn dia hem de parlar en calma dels milers de detalls de la peli!
Benvolgut Garbí, jo també penso que el capità és una meravella de treball. Gràcies per la teva visita, ara aniré, si em permets, a espiar casa teva. Fins després.
ResponderEliminarQuerido Maac, ahora lo entiendo. Hace mucho que no veo pelis para críos, aunque los Toy Stories y algún Shreck me han parecido muy divertidas. Yo espero que aunque tarde, los niños vuelvan a disfrutar con los libros de Tintín.
ResponderEliminarUnos cuantos tijeretazos habría dado yo a la escena de las grúas y de la moto.
Jo no som tintinòfila, l'he llegit poc, i llevat que conec l'estètica del personatge vaig anar al cine quasi en blanc. La pel.li me va agradar, i molt, a pesar del seu director que me sembla un autèntic plasta (record amb horror el seu King Kong). L'animació increïble, i vaig trobar que el ritme era bo i que no es deien paraulotes, cosa extraordinària avui en dia inclús en pel.lis dirigides a tots els públics.
ResponderEliminarAdemás de las que citas hay pelis que se soportan muy bien: Un puente haica Terabithia, Las crónicas de Narnia -unas partes más que otras-, La niñera mágica, La telaraña de Charlotte, Ratatouille...
ResponderEliminarNi paraules malsonants, ni rots, ni pets, que últimament es fan un fart a les pelis dels nens. Mies, suposo que els teus s'ho van passar "teta" i demanaran la cole completa dels àlbums. Bssssss.
ResponderEliminarAy, Maac, vaya descuido no mencionar las maravillas de Pixar! Las cuatro primeras que mencionas, no me suenan: será que tengo a mi crío ya muy mayorcito.
ResponderEliminarMaac, descuido mío, por supuesto.
ResponderEliminarCoincidim força en l'apreciació de la pel·lícula. I realment caldrà veure-la un altre cop per copsar els milers de detalls que l'omplen.
ResponderEliminarEnric, d'aquí no res tindrem DVD i podrem anar a la velocitat que ens sembli..
ResponderEliminarKalamar
ResponderEliminarA mi també em va costar acostumar-me a la cara d'en Tintin al començament de la pel.licula, però tal i com vaig explicar en el seu dia a "voltar i Voltar" la pel.licula em va entusiasmar i crec que farà que quant sigui estrenada aquest Nadal a EEUU, Tintin es convertira en un altre heroi per ells i que serà tot un descobriment per ells.
Aquest cap de setmana a la botiga Tintinaire de Les Arenas, em vaig comprar el llibre de la pel.licula on s'explica fil per randa tota la producció, la caractitzacio de cada personatge i moltes coses interessants.
Gracies per la teva crònica. Una abraçada
no sabia de la botiga tintinaire de les Arenes, i és que els centres comercials no fan per mi. Però m'hi acostaré, Miquel, a veure què es cou allà. Deu ser un altre local del Jordi Tardà, oi? De la peli, tant de bo, molts nens americans s'animin a llegir-los, els àlbums. Gràcies a tú per nedar una miqueta per aquí.
ResponderEliminar