Aquest paisatge en sèpia dóna l'entrada a la quasi cincuantenària obra de Benet i Jornet, fill també del barri del Raval. És el pati d'una illa de cases folrat de roba estesa i de persianes baixades: fa molta calor a l'estiu del 63. La imatge fa olor a fritanga, sabó i canonades podrides. Un cau de veïnes conformistes que patrocinen el masclisme dels fills varons asfixia la jove Maria. Marxar a un pis dels afores amb el Joan de qui està virginalment enamorada és un anhel impossible.
Belbel dirigeix molt bé als personatges, que parlen un català poc ravalià, en aquest petit episodi de quotidianitat de baixa intensitat dramàtica. La olor és forta però sap a poc aquesta trama. BiJ era massa jove potser? Començava al seu debut amb una obra ben escrita, amb moments divertits, estereotips femenins i masculins ben dibuixats i algun desencert forçat, com la facilitat de la noia a entregar-se al Don Joan del barri.
Preocupant veure la sala petita del TNC tan buida, encara que no és d'estranyar amb el preu excessiu de les entrades (26 €). A més, un públic força correcte que va estar en un respectuós silenci de veus i mòbils, exceptuant una quintet de senyores lacades i almidonades que ens van donar la nit i un molest acomodador que passejava amb passos no precisament lleugers.
Entradas
Si BiJ hagués sigut un clàssic del nostre teatre potser hagués tingut sentit aquesta recuperació de la primera obra, però sent un classiquet, penso que no calia esmerçar tants esforços per tan poca cosa i sobretot tan poc vigent.
ResponderEliminarLes grans obres no tenen caducitat, per això esdevenen clàssics, però aquesta que després d'haver-la vist per TV fa molts anys (TVE en català!!!!) per la Sarda jovenissima i en Carles Velat, ha quedat passada, passada, passada.
És clar que Belbel li deu molt a en Pepitu i sent amics s'ajuden i això és maco, però pagant nosaltres més aviat em sembla lleig.
No sé si el preu és excessiu, però com que darrerament vaig de musicals, fins i tot em sembla econòmic. A més amb aquest dispendi de persianes!
ResponderEliminarLa vaig veure al teatre ja fa anys i em va agradar, a seques, ni molt ni poc. Reposar-la després de tants anys... no se que dir, potser no caldria, ara bé, coses pitjors hem vist.
ResponderEliminarVeig, Joaquim, que l'obra està més que gastada encara que jo era la primera vegada que sentia a parlar d'ella. Pepitu i Belbel, eterns a les cartelleres, oi?
ResponderEliminarTens raó, Allau, amb molta menys roba i persiana hagués quedat la mar de bé. Esperem un apunt teu sobre els musicals!
ResponderEliminarPer mi, Josep, va ser una estrena, però sí, feia olor a vella, i entre el públic, molts sospirs de nostàlgia.
ResponderEliminarEStic d'acord amb tu, Lula, en que és una obra que està bé i res més. TAmbé estic d'acord que el llenguatge no és gaire del Raval (o com m'imagin que hauria de ser aquest llenguatge, ja que en relitat era un català molt correcte). Per mi, el millor va ser el cendrer de cinzano, això sí que és un clàssic!!!!
ResponderEliminarQuè grans ens estem fent! El cendrer de plàstic groc, que estava a tot arreu i ja és un clàssic, aiiii
ResponderEliminarDoncs mira, a mi, només veient l'escenografia m'han vingut ganes de veure-la. És una decoració fantàstica!
ResponderEliminarbenvingut, Enric! l'ambientació era el millor, sí, a veure que et sembla la resta.
ResponderEliminar