En arribar a una coneguda residència de la UB de Diagonal, parlem del 85, il·lusionada de conèixer el món universitari i la cosmopolita ciutat de Barcelona, que no havia sentit parlar mai de les novatades, cosa de casernes i milis, es troba que s'ha d'aprendre un reguitzell de himnes i presentacions fatxendes d'obligada memorització (agraeixo la col·laboració d'un quants excol·legials) com ara:
- Se presenta el puto y jodido novato X procedente de Palma de Mallorca y que pretende estudiar 1º de la carrera Y
- De Amadeo Pereira, el espíritu impera. Moriremos puteados, todos en la bañera. Nuestra causa gloriosa, al veterano servir, con pasión!! Fervorosa que jamás nos ha de faltar..canti's amb aquesta adorable melodia.
- En pie novatillos Todos dispuestos Cantemos el himno Del puteador El himno que cantan Todos los novatos Cuando son puteados por veteranos.....
La cosa es posa xunga quan no vols col·laborar ni a fer un 8 amb el cul i altres jocs de gust exquisit. Un sempre es podia negar i denunciar. El més trist era veure com alguns companys nous patien, callaven i a l'any següent es convertien en els braços executors. El nostre director, quan la cosa va anar massa lluny, com ara un porró per via rectal a un noi, ens va animar a denunciar, i fins i tot el Bricall, rector llavors, es va interessar pel tema. Però el més sorprenent és que encara avui sigui notícia. Esperem que els estudiants facin un bon inici de curs i es demostri que, sense les novatades, un fa les mateixes amistats. La vida col·legial és molt enriquidora i feliça.
Per cert, alguns d'aquells veterans que apuntaven ànsies de poder són cares visibles de Convergència, del PP i del Barça.
Per cert, alguns d'aquells veterans que apuntaven ànsies de poder són cares visibles de Convergència, del PP i del Barça.
Entradas
Sempre m'ha semblat una cosa fora de tota lògica. Afortunadament no n'he patit mai però quan m'ho explicaven -i veig que encara m'ho poden explicar...- no donava crèdit del que sentia. El curiós és la repetició mimètica de qui ha estat víctima amb els nous.
ResponderEliminarEl que més m'indignava és que alguns es deixaven humiliar quan negar-se era possible. I els pitjors veterans, sí, els de segon curs. Ho tenien recent.
EliminarEl que passa és que d'unes petites brometes acaben a cops de pal.
ResponderEliminarLes bromes de mal gust no són petites brometes. Millor evitar-les des del començament. A veure si els directors s'impliquen o no fan com el que explica la Etxebarria, davant abussos de part de conegudes persones: https://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=10152174479379989&id=149885159988
EliminarI un ritual simpàtic es converteix en una cabronada.
ResponderEliminarJL; no el trobo gens simpàtic, més aviat broma-mini fatxenda que acaba pitjor. Quan veig algunes cares (del barça!) se'm regira tot.
EliminarUna auténtica vergonya, propia d'un país incult. Es un senyal de classisme i dominació. Ho vaig conèixer fa poc a Oporto, on això ho porten fins i tot al carrer, una colla d'estudiants vestits amb capes negres sotmeten al més joves a tota classe de vexacions. Aleshores vaig escriure uns poemes sobre Oporto i un d'aquests parlava d'això:
ResponderEliminarPor las rúas.
Una algarabía de capas,
de cucharas demasiado largas
y de un convencimiento,
en cuna o aulas adquirido
de que jamás comerán la sopa boba,
recorre la avenida Dos Aliados.
Por las aulas.
De día y de noche, son escarabajos
cuyos élitros de charol humillador
hieren las pupilas del pupilo
obligado a andar de rodillas
para alcanzar el privilegio
de futuro doctor envanecido.
Por el río.
Aquellas cucharas de palo
serán vuestros remos
para navegar por las aguas
procelosas del río de oro,
rumbo al pretérito perdido,
hacia la isla del vasallaje.
Salud
Moltes gràcies, Francesc! Desgraciadament es practica als païssos més "cultes". Aquí també els treuen a passejar, ho he vist. I borratxos com a cubes.
Eliminar