Deixo la ficció uns dies per llegir un petit treball de recerca sociològic de Sarah Thornton sobre el mercat de l'art d'aquests darrers anys. L'autora parla de 6 personatges diferenciats que es mouen als 7 capítols del llibre: l'artista, el marxant, "curador", crític, col·leccionista i subhastador.
Blooming Janus de L Bourgeois |
El que més m'interessa és saber quins artistes destaquen en el món de l'art i perquè. Impossible saber per què amb aquest llibre. Alguns poden semblar que cauen en gràcia en quant unes determinades galeries de NY, Londres i Los Angeles aposten per ells, si la críptica revista americana Artforum els dedica una ressenya o si guanyen el prestigiós premi Turner de la Tate.
the teacher de M Dumas |
Ens expliquen que a les subhastes, cada cop més, es pugen per obres d'autors vius per falta de material clàssic i unes quantes dones, com M Dumas, L Bourgeois i A Martin ja vénen per més d'un milió de dòl·lars. Que molts compradors segueixen preferint pintura, millor de gran format i colors càlids. Que Takashi Murakami és el artista de moda perquè ha fet Pop Art amb el Manga amb una empresa de rigurós treball de peces per un mercat àvid de noves imatges:
MURAKAMI - VERSAILLES from Bunka Paris on Vimeo.
Un llibre recomanable però que peca de certa superficialitat. L'autora, a cada trobada ens explica com va vestit l'entrevistat, detalls del luxe al voltant de galeries i fires, ximpleries sobre els milionaris que compren d'amagat abans d'obrir una expo. A sobre, la traducció és fluixeta, apareixen expressions del pal para nada!, o modernisme en lloc de modern, i no queda clar quan parla de curadors si es refereix a conservadors o comisaris d'exposicions.
Tracey Emin: Sex, Success and Celebrity (3 minute taster) from Anne-Claire Pilley on Vimeo.
Llegit en pocs dies i trec unes conclusions:
- L'art és una idea i un projecte que pot, o no, funcionar en un món difús i eclèctic.
- Artistes que mostren els seus secrets, també triomfen (Tracey Emin p.ex. amb el seu llit després del sexe), fa gràcia això d'esbombar la privacitat.
- El mercat artístic és molt reduït i els païssos que manen són els USA, Alemania i UK
- Sort dels museus que ens apropen l'art d'avantguarda, amb comptagotes
- L'ensenyament artístic als crits del CalArts (EEUU) és caríssim però ajuda a donar ressò al jove artista. Al video final s'ens explica la història de l'escola californiana fundada per Walt Disney.
- Els espanyols i catalans no estan gens de moda, o no saben projectar-se a l'exterior.
- Ni una paraula de l'art xinès emergent en tot el llibre, tot i que la Tate Modern ha dedicat un espai espectacular a WeiWei i les seves pipes de girasol fetes amb ceràmica i pintadetes a mà:
The CalArts Story from CalArts on Vimeo.
Kalamar, t'he afegit al meu bloc, que se m'havia passat completament
ResponderEliminarQuin honor, Sir Wimsey, passejar-te per aquí i estar al teu bloc, merci!
ResponderEliminar