Bolena, un bolo...

Una magnífica professional com l'Edita Gruberova ha de comprendre que actuar al Liceu, malgrat els seus fanàtics incondicionals, no és fer una simple actuació, sino que requereix ser una soprano en les millors condicions. Vaig trobar la funció d'Anna Bolena d'ahir, poc seriosa en molts aspectes:
Musicalment, una Bolena vocalment deficient (amb uns pianísimos molt fins,sí ), un Enrico poc imponent, una freda Seymour (que cantà amb brillantor) i l'orquestra que anava de corcoll quan els cantants s'acceleraven.
La dramatúrgia molt fluixa, tot és fred malgrat les situacions extremes d'algunes escenes. En Bros semblava un Percy una mica apassionat, però la resta, com el gel.

Arquitectura molt elemental i simètricament avorrida, amb les manides escales frontals, encara que els materials, com l'acabat de fusta d'arrel era bonic, les gelosies planes del bosc i les pantalles de vigilància amb les fotos dels reos tenien un cert interès. No s'entenen els peixos escombraries de la projecció de video del duo dels amants, les banderoles escocesses i sobren, de totes totes, les mínimes coreografies de ballarins i corbs (Max Ernst?) ridículs.

Del vestuari, sí que em vaig emportar una bona impressió, per saber transmetre amb senzillesa un cert historicisme i la jerarquia dels personatges, encara que no calia repetir les famoses jaquetes hipervoluminoses d'Enric VIII. Els teixits i els materials eren bonics visualment, en especial les peces de pell de la cacera.

En general vaig sortir defraudada i espero que el 5 de març, el Liceu m'ofereixi un bon grup de cantants pel segon repartiment. La música de Donizetti en aquesta obra m'agrada força i crec que en puc gaudir molt més la propera.