Sé verla al revés

Després d'adjudicar-me a Jano com el Déu dels meus precs i oracions, vull fer-li un homenatge a ell i la seva simetria, amb una segona entrada sobre palíndroms i familiars, avui dia 11.1.11.

Començarem amb el mestre pintor de Nuremberg. Durer va ser el primer artista obsessionat amb la seva imatge. Amb orgull, es retrata per deixar una prova de la seva existència, mirant-se a un mirall, en un acte de misteriosa simetria.


autoretrat Durero, 1500. Oli sobre fusta. Alte Pinakothek, Munich

 L'artista es mostra en una posició frontal, amb un eix vertical de simetria que acaba amb la seva mà. Els cabells, el posat, la foscor, l'expressió suggereixen de seguida el cap de Crist. Una imatge que recorda una icona religiosa oriental. John Berger diu que aquesta pintura no diu "em veig com Crist" sinó "pel patiment que conec, aspiro a imitar Crist". Som a l'any 1500, una època de viatges per fugir de la pesta, un dels signes de l'apocalipsi final en que creia la gent al sud d'Alemania.
Un retrat religiós però executat per un artista modern, amb el procés de konterfei, la reproducció d'alguna cosa exactament igual. Una obra d'un home de cabells rinxolats i barba, amb una bellesa fascinant, que de jove em va atrapar, pensant que era un Jesús ressuscitat, que havia passat pel sofriment.

.....

Com que no havíem parlat de cinema i els plans simètrics, què millor que mirar la terrorífica The Shining de Kubrick, on en Danny pedaleja als passadissos per un eix quasi perfecte, sobre la moqueta de les fletxes i es para davant les bessones, ben centrades amb vestits d'innocent blau cel. Recordem que ell dirà el palíndrom redrum amb el ditet..i de fons la fantàstica música de Penderecki.







Para suavitzar-nos una mica posem el palindròssic grup ABBA, que de tant sentir-lo ja l'avorreixo, i que a més té una cançó dita SOS, i per acabar-ho d'adobar els vestits tenen impreses unes cues simètriques d'un gat i un ratolí de lluentons!






Quaerendo invenietis (buscant, trobareu) és un canon mirall de JS Bach, del grup de cànons i fugues de l'Ofrena Musical (1747). És presentat per una curta línia monòdica amb l'enigma en llatí. La partitura té una clau de fa a l'inrevés de manera que el cello l'ha de llegir en la posició oposada al violí.

 Y ahora unos cuantos palíndromos más, en castellano, de lo más ingeniosos,

ateo por Arabia iba raro poeta

Adán no cede con Eva, y Yavé no cede con nada

La moral, claro, mal

átale, demoníaco caín, o me delata (Cortázar)

Anita la gorda lagarta traga la droga latina (José Antonio Millán)

i ara en català:

Elba ni fa la nota tonal afinable.
L'Ani, gramàtica catalana banal, ataca cita marginal.
L'art sec, naïf i ancestral.
La cistella porta-la, i a la tropa llet, si cal.
Un avi lladre pispa naps i perd all; i va nu!

 

i en anglès, gentilesa de Titus, musicats per Bob Dylan amb una versió de"Weird Al" Yankovic  :



 

I per acabar, uns palíndroms dels amics, molt destacables! i un de meu improvisat,

Así vas a Cala Mar: Ramal a casa (Visa) - de JL

Aso calamares, será mala cosa- de JL (i babelia)
Otra! Plaf! Al parto!- de JL
A poco agil, liga o copa- de JL 
Nada o toma la moto, Adan- de JL
¿Será Maazel Bono, o nobleza a mares?- también de JL
O sol enano, cae Babel, le babea Conan el Oso.

 

I si a algú se li acuden més idees sobre la simetria visual, musical, lingüística.. seran molt benvingudes.