tires i tires

Sempre m'ha semblat una feina difícilíssima crear una tira còmica. Poques vinyetes, el traços imprescindibles i una historieta amb començament, nus i final. Cal ser un artista complet, com demostren Schulz, Quino, Romeu, Watterson i tants altres. I ja no diguem quan l'humor gràfic s'ha de sintetitzar en un sol quadre. El País, el diari amb el que he crescut, ha fitxat dels millors: l'incansable Forges, el sutil Peridis i el pessimista El Roto.
Començo pels meus històrics predilectes. A l'imaginat comptat d'Arizona, dit Coconino, neixen a principi del XX, un gat@, en Krazy Kat i el ratolí Ignatz de la mà creativa i surrealista de G Herrimann. Crec que personatges posteriors com el Mickey de Disney s'inspiren en ell. Per més clàssics, mirar la web de Coconino World.

També als EEUU apareix la tira dels Peanuts, que des dels 50 Schulz dibuixa fins que va morir al 2000. Els nens són antiherois i en canvi el gos Snoopy i l'ocellet Woodstock tenen imaginació, escriuen i actúen i el millor, passen bastant dels insuportables humans. Van tenir tant d'èxit, que es va explotar un impressionant merchandising cap als 70, i que va desvirtuar bastant el missatge inicial del dibuix per convertir-se en una imatge de milers de productes de nenes "pijes". Atenció a la lletra manuscrita de Schulz, dins les bafarades: oi que la Comic Sans (la font de MS més detestable i més usada) se li sembla?

Els dibuixants de casa també fan tires sensacionals i no tenen ressò a fora. Aquests anys Forges ha parlat de tot però ha incorporat color i degradats, signes que no aporten res a la vinyeta. També ho ha fet Peridis, magnífic en crear perfils dels nostres polítics amb una mínima línia i afegint alguns atributs que remarquen al personatge. El Roto ens coloreja el quadre poques vegades. Fan com sóc de l'amor vacui, em quedo amb el seus blancs i negres:

video de comemedia