Ara ve Nadal, menjarem el gall i escoltarem la sabuda tanda de consells de com administrar les calories amb tant d'àpat, com aguantar les converses i els nens maleducats a les reunions familiars, què fer amb els petits perque tenen unes vacances massa llargues. La gent diu que es deprimeix, però jo, més aviat m'empipo pels quartos i temps que llenço en xorrades com amics invisibles, sopars de col·legues i horroroses joguines gegants de plàstic. El paper de regal em queda tort, envio tard les postals, la sopa de peix no surt perfecta.
Aquest cop però, em posaré a la pell dels petits i evocaré els moments més bonics, quan menjàvem ensaïmades amb xocolata desfeta la Nit de Nadal, abans de sentir el cant de la Sibil·la, patrimoni cultural del món des de fa dues setmanes. (aquí la versió de MMBonet)
Quan ens quedàvem amb els avis després de empassar-nos el raïm de Cap d'Any i els pares sortien de marxa. Aquelles vacances que se'ns feien llargues fins a l'arribada dels Reis Mags que sortien del no res amb unes carrosses de purpurina.
Potser en Gunther, aquestes dades també recorda que era petit i no estava sol. Potser cantava davant l'arbre guarnit, com els nens del segell, la trista i bonica Oh Tannenbaum. Espero que la sentis a la teva ràdio, Bon Desembre, Gunther.
Per alegrar-nos la posaré en una versió jazz, lleugera i festiva.
Encara que és molt aviat, que passeu tots un bon hivern i un preciós Nadal.
Entradas
Una reflexió molt realista del significat dels dies que s'acosten.
ResponderEliminarFa anys que odio la hipocresia i els excessos de tot tipus d'aquestes festes, o potser enyoro els temps en que no era conscient de tot això. Segur que hi ha molts Gunthers pels nostres carrers, i tots en coneixem un.
Tant de bo que aquest Nadal fos diferent, però em temo que serà com cada any o pitjor.
Una abraçada
Felicitats i gracies, kalamar. Un regal molt emotiu i preciós de veritat. I perfectament embolicat, que els peanuts podrien ser la nostra colla, aquesta Sibil.la m’ha deixat bocabadat i el paper no t’ha quedat gens tort.
ResponderEliminarMolt bona reflexió. I,-serà per deformació professional-, de seguida he pensat en la campanya nadalenca que fem a l'escola i que moltes vegades em resulta fictícia, no sé com expressar-ho. La teva reflexió, en canvi, traspua autenticidad per la seva senzillesa. Penso, però, que cal ser més optimista, no buscant la felicitat en la compra compulsiva, ni en la golafreria per tapar la insatisfacció emocional, sinó apreciant les coses realment importants.
ResponderEliminarM'ha agradat molt el teu comentari, kalamar. M'identifico força amb tu. M'has animat -per somniar que no quedi- a intentar fer d'aquest un Nadal diferent... Gràcies!
ResponderEliminar¡Qué tendrá la melodía de esa Sibil·la más allá del texto, que no nos emociona pero que yo diría que nos traslada al seno materno o al más allá!
ResponderEliminarYo odio la Navidad, pero es por el frío, qué suerte tienen en países como Brasil, en la playita, a la sombra y con calor es otra cosa.
Josep,
ResponderEliminarGràcies, ha de ser un Nadal millor, sobretot si estem pels nens i els avis, es mereixen el nostre temps. A més, segur que fareu uns àpats tan bons com els del vostre blog!
JL,
ets molt amable, i de la colla, em demano ser la Lucy, sempre estirada escoltant al pianista. Ja em diràs quin és el teu personatge.
Dolors,
merci, "allà" les coses importants no són les nostres. Hi ha bones intencions però fallen molt les formes. Sort de les vacances.
Apuntador,
quina alegria tornar-te a veure per aquí. Gràcies per mantenir-nos tan ben informats amb el teu quadern. Cantaràs aquest Nadal?
Maac,
bienvenido, me encantan tus comentarios tan mediterráneos, deja muchos por aquí! Y sí, la Sibila nos lleva al pasado más paganoromano y por eso la prohibieron, pero los mallorquines, que somos muy piratas, nos hicimos los locos.