Després del pròleg del passat 26 de maig, torna el Ring a la Scala per inaugurar la temporada amb la primera jornada: Die Walküre, una de les meves òperes predilectes. Ho és sobretot per les obertures dels actes, el sublim primer acte amb la parella més passional de Wagner i el final amb la guerrera dorment del foc. Tindrem a la mítica Waltraud Meier com a Sieglinde i a Nina Stemme com a Brünnhilde, dues veus que poden fer-nos vibrar i ja veurem els seus companys, que no conec. Wotan no el farà René Pape, que tant em va agradar a l'Or, sinó Vitalij Kowaljow. I Siegmund es cantat per Simon O’Neill, que vindrà aviat al Liceu amb Parsifal.
Barenboim agafa la batuta de nou, i demana que es deixi d'etiquetar a Wagner com a vincle del nazisme: "Hitler dijo que Wagner era su único profeta y esa asociación con el nazismo condiciona la manera de tanta gente de ver al compositor alemán hoy en día", declaró Barenboim durante su rueda de prensa en Milán. "Haría falta que un día se liberase a Wagner de todo este peso [...]. No pienso en absoluto, y lo digo sinceramente, que él hubiese podido imaginar lo que se produjo en Alemania en los años cuarenta", señaló en referencia al Holocausto. (extracte de El País)
Altres videos sobre aquesta producció: Ring a la Scala que podrem veure a la moderna i còmoda sala de cinema de Diagonal Mar. Sembla que l'escena serà molt més buida, amb els ballarins-trapezistes que ja no s'engaxen als cantants com feien a l'Or. No he pogut trobar imatges, de manera que la sorpresa serà més gran i crec que sorpresa agradable..Ens queda també un altre Walküre de cine al maig, des del Met i amb l'adorable Kaufmann fent d'heroi-bessó, per fí!
ACTUALITZACIÓ DE L'ENTRADA
Crònica 8/12/10
Magnífica actuació de les veus femenines, Meier i Stemme, amb la sorpresa de Fricka, que va convèncer en el seu paper de ultrajada deesa. Més irregulars algunes de les germanes de Brunnhilde. El tenor S O'Neill va tenir moments lluïts però al segon acte estava com enfonsat. I bastant notable aquest jove Wotan, una mica inexpressiu, que fallà en alguns aguts. L'orquestra, amb uns brillants solos, no va ser regular, però en conjunt se sentia un Wagner nítid. Al costat del Thielemann de Bayreuth d'aquest estiu, em va saber a poc.
La proposta escenogràfica té alguns punts de coherència amb l'Or del passat maig com un difícil fons fosc i textures en grans plans. El vestuari, peluques i maquillatge eren massa recarregats, ple de detalls que no apreciem si la càmara no ofereix un primeríssim pla. Em sobren la peluca de rei Lleó i les pells del acalorat Wotan, la cua de cavall que la Stemme ha de controlar quan es belluga, les sobrefaldilles de princesa de les Walkíries (a favor de l'spray negre a mitja cara de Wotan).
L'espai donava propostes contradictòries: una cabana firma Mies Van der Rohe fugada havia de ser el seu interior i que jugava amb el manit joc d'ombres, estava al costat d'un enorme pla frontal de textura fibrosa que no és aprofitat per encabir l'espasa: Notung apareix insertada en un vulgar tronc rodó. Molt bonica, en canvi, quan moren Siegmund i Hunding, l'aparició de les línies de sang verticals, que tornen a sortir multiplicades a la cavalgada, representada per un video de dubtós gust, repetitiu i amb un cavall agònic que sobresurt.
El més encertat va ser usar un conjunt d'estaques blanques on es projecten fulles al bosc dels bessons que fugen, o a la poètica escena del foc, que combina hàbilment la pujada de la roca de la dorment, d'on pengen vestidures, amb la lenta baixada dels focus que gotegen i barres vermelles.
Entradas
Veurem que ens prepara la Scala en la seva conflictiva apertura.
ResponderEliminarEn qualsevol cas, un teatre que havia estat referent absolut, ha quedat una mica marginat a aquesta primera funció de la temporada, més pel seu ressò social, tot i que la vesant musical continua sent de nivell, però a anys llum del que era o havia representat.
Potser és que nosaltres ens hem posat a un bon nivell sense adonar-nos-en.
Jo, fidel a la tradició, primer radiofònica i ara sortosament cinematogràfica, no faltaré a la cita i ja saps que Die Walkúre és un dels meus tòtems.
El dia 8, puntualment a In Fernem Land en parlaré.
Pues con un poco de miedo, pero acabo de sacar entradas, a ver que tal.
ResponderEliminarLa verdad es que siempre espero con mucha ilusión esta cita de San Ambrosio, aunque, como dice Joaquim, ya no sea lo que fue.
ResponderEliminarDe todas formas en esta ocasión hay sobrados motivos para esperar una buena tarde de ópera: Wagner, Barenboim, Meier, Stemme... Lástima la cancelación de Pape.
Yo estoy ya con el abrigo en la mano esperando que sea la hora.
Espero que el conflicte dels músics a Itàlia no afecti aquesta funció, però amb mig món mirant la Scala, tot és possible. La seva protesta tindria ressò.
ResponderEliminarLes senyores van guanyar de carrer als senyors, se'ls van menjar amb patatones.
ResponderEliminarDecepcio majúscula amb O'Neill, no em va agradar gens i el Wotan, em va avorrir moltíssim. Tomlinson gastat.
L'únic senyor, Barenboim, que certament no és Thieleman, però sap extraure un lirisme colpidor, d'una magnífica orquestra que no és la de Bayreuth.
La proposta escànica tan fosca com buida de veritables novetats i dramatúrgies i el pitjor, abandona als cantants a la seva sort.
A quin cinema vas anar?
Yo le pongo un notable altísimo, o mejor, un sobresaliente raspado. Lo único malo para moi, O'Neill y algunos detalles de coreografia como los que tu agudo bisturí detalla (un 10 para tí por eso), que el Wotan al principio me recordaba a Camarón, y lo de los focos del final parecia hecho sólo para dar la nota. Per
ResponderEliminarJoaquim, vaig anar a Diagonal mar, després vaig veure que es feia a més cines de Bcn. Poc públic i ni una crispeta.
ResponderEliminarJL, acaba la frase, nos has dejado huerfanitos.
El Cinesa Diagonal era ple de gom a gom i m'ha fet "MOLTA" il·lusió sentir-me juveníssim.
ResponderEliminarLa mitjana d'edat era altíssima, molt més del que es veu fins i tot al Liceu, a l'Auditori o al Palau.
Preocupant.
Qui sap si els joves no s'ho poden permetre, no els venia de gust, estaven esquiant o patint les conseqüències del xantatge dels controladors.
Pues ya no me acuerdo... alguna mentira. Como empieza por Per, pongamos "Pero en conjunto he salido muy satisfecho del experimento, y encantado por no decir transido con Wagner. Las mitades finales del segundo y el tercer acto son la remonda"
ResponderEliminarSeguro que nos vimos en el Diagonal Mar, pero como yo iba sin orejas y a vosotros os imaginaba en grupo, con lo nervioso que estaba yo, para nada. :-)
Me acabas de despejar una duda, porque había visto en los créditos la existencia de unos bailarines que en el cine no aparecieron por ningún lado. Pero parece que fue culpa de la realización de la retransmisión, que me pareció penosa, con esos primeros planos microscópicos que nos mostraban todos los secretos de maquillaje y trucos de atrezzo, en lugar de dejarnos seguir la acción.
ResponderEliminarLa versión de Barenboim me pareció fabulosa, llena de poesía y lirismo. Gubanova me gustó muchísimo. Meier es Sieglinde, un derroche de dramatismo y profesionalidad escénica y vocal. El Wotan ese de Kamela, cumplió dignamente, pero deslució mucho sus dúos con las mujeres. O'Neill sufriendo y haciendo sufrir, a punto de romperse, muy superado por el rol y posiblemente enfermo. Y Tomlinson para irse a la residencia tomar sopitas con leche.
Bueno y la grandísima Nina Stemme, nueva diosa del Walhalla.
Un saludo con las rodillas doloridas de 24 horas en el reclinatorio.