(en la imagen, 1ª aparición en el Cetro de Ottokar)
Uno de mis personajes favoritos de los sabios y divertidos libros de Tintín, tantas veces releídos, es la adorable Bianca Castafiore. La acompaña al piano un triste y harto Igor! Wagner!. Hergé, que detestaba la ópera, (a su primera mujer le encantaba) nos presenta a la diva como su personificación de la mujer: de humor variable, muy pendiente del qué dirán, caprichosa, ingenua y lo que es peor, con un timbre de voz que molesta a todos en cuanto interpreta su aria de las joyas del Faust de Gounod. Los rasgos de la Castafiore son los de un loro, con su enorme nariz picuda, pecho inflado y piernas de palito. El capitán Haddock la llega a soñar en una pesadilla, en un escenario como un molesto loro chillón. El único que admira su canto es el sordo Tornasol. Creo que Hergé, a pesar de demostrar cierta repulsión, le tiene cariño y la hace aparecer en muchos títulos, honor que no ostentan otros personajes. Hasta en el libro favorito del autor (y mío) se la oye, por el transistor de los sherpas tibetanos, cantar ...río de verme tan bella..
Dicen por las webs que está inspirada en la Callas, pero yo la veo clavada a Montserrat Caballé, con su lunar y todo! A pesar de su parecido, la Castafiore es muy anterior (el cetro es del 1947)
La Castafiore es un personatge encantador i entranyable, malgrat la mala llet d'Hergé, volgent-la fer aparèixer com una diva estrident i pesada. Els còmics de Tintin també son uns dels meus favorits, els he llegit.... ni recordo les vegades. Una abraçada
Dolors, el meu llibre favorit es Tintin al Tibet: recordo que vaig plorar molt en veure el yeti trist i sol al final del conte,(jo era una nena de 8 anys). Per l'Hergé també era el seu predilecte pq el va dibuixar quan passava una depre. Les joies van venir just després, Hergé va decidir fer una història més superficial, encara que en el fons no ho era. Josep, Tots hem gaudit de les seves aventures, i l'Hergé era un treballador incansable,molt cult, un pèl misògin, diuen que força conservador, encara que amb la defensa de l'art del XX era molt avançat!
Entradas
La Castafiore es un personatge encantador i entranyable, malgrat la mala llet d'Hergé, volgent-la fer aparèixer com una diva estrident i pesada. Els còmics de Tintin també son uns dels meus favorits, els he llegit.... ni recordo les vegades.
ResponderEliminarUna abraçada
A casa teníem tota la col·lecció. I el de les joies també és un dels meus preferits.
ResponderEliminarDolors,
ResponderEliminarel meu llibre favorit es Tintin al Tibet: recordo que vaig plorar molt en veure el yeti trist i sol al final del conte,(jo era una nena de 8 anys). Per l'Hergé també era el seu predilecte pq el va dibuixar quan passava una depre. Les joies van venir just després, Hergé va decidir fer una història més superficial, encara que en el fons no ho era.
Josep,
Tots hem gaudit de les seves aventures, i l'Hergé era un treballador incansable,molt cult, un pèl misògin, diuen que força conservador, encara que amb la defensa de l'art del XX era molt avançat!