El Liceu ha contractat la JONC per tocar la Bella Dorment de Txaikovski després de desaparèixer l'orquestra de l'Acadèmia del Liceu, per motius econòmics. Una bona oportunitat pels joves d'estrenar-se al teatre de la Rambla amb repertori de ballet clàssic i amb una de les millors companyies del món, The Royal Ballet. Han estat assajant a Vic i han tocat a les 5 funcions d'aquests dies. A la darrera representació, ahir, vam veure la madrilenya Tamara Rojo, solista que feia d'Aurora, en una impresionant exhibició de puntes, precisió i equilibri. L'acompanyava un guapíssim princep, R.Pennefather, ballarí de gran presència que lluïa més en els moviments lents, i que es superat per un ocell blau, Stephen McRae, un gran i enèrgic volador. Tot el cos de ball era excel.lent, destacant les noies orientals, alegres i lleugeres com plomes. Els joves músics van tenir una última gran nit, sobretot les cordes greus i els metalls a l'escena de caça.
No sóc fan del ballet clàssic i m'interessa molt més el contemporani. Al principi em costava entrar en aquest món que té un llenguatge visual molt recarregat, amb cursis colors pastel, textures brillants, moltes figures que segueixen la norma dels passos de ball. De seguida, amb la màgia de la música i la delicadesa del moviment, quedes atrapat i les 3 hores et passen volant. Fins i tot, els decorats tenen un moment de sorpresa gràcies a una senzilla cascada vertical de vels al viatge pel bosc cap al país dels dorments.
Curiosament he trobat un vídeo que barreja futbol i ballet: una entrevista de Tamara Rojo i Cesc, dos dels nostres internacionals, on queda clar que malgrat ser disciplines semblants, una està a la cua de l'interès mediàtic..
.jpg)
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario