viernes, 23 de julio de 2010

torna Miquel Barceló

Barceló a la capella de la Seu de Palma

Al Caixafòrum tornem a tenir una exposició individual del pintor de Felanitx, després de 12 anys(MACBA98). La selecció d'obres són distribuïdes per la seva comissària per set sales sense una línia clara que les vertebri, barrejant obres de tècniques variades, sense la lògica dels temes o l'ordre cronolòlogic. Tornem a veure les obres primerenques (1. Estàtues al Louvre 85) que tant em recordem a les d'Anselm Kiefer (2. Innenraum 81), de perspectives molt fugades i fosques; els grans quadres de paisatges animals i minerals (3) -curiosament no de vegetals; el fantàstics retrats en relleu com el de John Berger; cartells amb un disseny gràfic molt 80's (4) que semblen de Mariscal; bodegons negres amb kalamars! arrissats i molta ceràmica escultòrica.

Però el que de veritat val la pena és seure's a la saleta d'audiovisuals i empassar-se tot el video de l'acció teatral Pas Doble que va representar amb el coreògraf Josef Nadj al festival d'Avignon al 2006.
Un gran diedre de gruixut fang tendre i polit que fa de terra i paret és el suport on els dos artistes fan les seves incisions, buidatges, cops i collages amb eines de fusta gegants, les mans, el cos i vasos acabats de tornejar.

Una música que fereix fa més dramàtica l'acció, sobretot quan el ballarí es converteix en l'armadura d'una escultura antropomorfa que transforma Barceló a base de entaforar gerros frescos al seu cap (quin pes!) per convertirlos en màscares monstruoses. Es veu un continu destruir-construir per la violència dels cops i l'acte de modelar.
S'aprecia una tornada al més primitiu: marcar sobre la paret de la cova les seves improvisacions, l'acte de dominació humana de la natura, seure aixafant lentament dos gerros com defecant, esborrar amb pintura blanca i començar, i el més impactant, deixar-se engolir per la mare Terra com a mort final o tornada a l'úter.
Fer performances com aquesta no és res nou, ni pintar, ni esculpir. Barceló reinvidica el seu gènere artístic, un procés que pertany al passat. Per descomptat als voiyeurs com nosaltres també ens agrada viatjar amb aquestes romàntiques experiències creatives. Al video veiem una de les 36 representacions que van fer.

2 comentarios:

  1. Hola!

    vaig estar aquest cap de setmana al caiza fòrum veient les dues exposicions (Barceló i Lartigue) i em van agradar moltísim.

    Moltes gràcies per les teves aportacions i un dubte que tinc: saps com es diu el quadre de Barceló a la sala oscura on hi apareixen dos calamars en blanc i negre?

    Em va agradar moltísim, però no ho trobo per internet =(((.

    Petons!!

    ResponderEliminar
  2. benvinguda, Mar.No me'n recordo del títol del quadre, però això té fàcil solució: tornar al Kxafrm ja que Barceló no marxa fins al Nadal. Jo acostumo a anar un cop al mes, ja m'hi fixaré.

    ResponderEliminar