Fortuny fill

Resten pocs dies per veure l'exposició del dissenyador-artista Mariano Fortuny i Madrazo, fill i nebot dels pintors tan reconeguts, a la Pedrera. Comença la visita per les primeres obres pictòriques, pròpies d'un alumne aventatjat més que d'un gran pintor, on destacarien per influència del seu amic Egusquiza i el Romanticisme desfasat que mostra, els temes wagnerians: les noies flor (a sota), un paisatge del Walhalla, la passional abraçada de Sigmund i Sieglinde, moltes imatges de Parsifal...

M'interessa molt més el Fortuny fotògraf i dissenyador de teixits tan innovadors con el fi plisat per fer senzilles i alliberadores túniques que cauen donant una bella forma sirena, barrejats amb l'artesania d'otomans o gases brodades. Al seu palau de Venècia arriba a montar un taller textil per provar noves tècniques d'estampació. També dissenya altres artefactes com luminàries de fotògraf, cavallets, llums de taula.

Túnica Delfos i llum de sobretaula de gran pantalla, que no enlluerna.

Sobre un luxós i exòtic vestit en paraules de Proust:

«El vestit de Fortuny que portava Albertine aquell vespre em semblava com l´ombra temptadora d´aquella invisible Venècia. Estava envaït d´ornamentació àrab igual que Venècia, igual que els palaus de Venècia, dissimulats com les sultanes darrere d´un vel calat amb pedres, igual que les enquadernacions de la biblioteca Ambrosiana, igual que les columnes amb ocells orientals que signifiquen alternativament la mort i la vida i que es repetien en el miralleig de la roba, d´un blau profund que, a mesura que els meus ulls s´hi acostaven, es convertia en or mal·leable, gràcies a les mateixes transmutacions que, davant la gòndola que avança, converteixen en metall flamejant l´atzur del Gran Canal. I les mànigues estaven folrades d´un rosa cirera que és tan especialment venecià que rep el nom de rosa Tiepolo.»