domingo, 9 de junio de 2013

Any Wagner (11) i un funeral

C. O. Czeschka

No hi ha marxa fúnebre més emocionant que la que acompanya a Siegfried, mort per l'esquena pel covard i traïdor Hunding,  al Götterdämmerung i més si la veiem durant la gravació (Decca 1964) de la Filarmònica de Viena amb Solti totalment entregat a la gimnàstica, deshinibit i exterioritzant fins i tot la roba interior, calçotets i mitjons. Parem atenció a les famoses tubes wagnerianes i a uns quants professors de l'orquestra, dos dels quals són germans. Quins grans metalls!


L'amic J. Malloll ens explica al FB una anècdota de les memòries del Solti:

Cuando era director de la ópera de Munich, en la postguerra, fue invitado a comer a casa de Richard Strauss. Éste le dijo que para dirigir no hacía falta mover tanto los brazos, a lo que la esposa de Strauss (hija de un general) le espetó: "querido, tú los movías más cuando tenías su edad"


.....

Per riure's d'un director rus que es belluga amb certa esquizofrènia, aquí el video que ha estat un exitàs a les xarxes: a mi, la seva coreografia m'agrada molt més que la del pelma del coreà..



11 comentarios:

  1. És curiós com una de les peces que més m'agraden de Wagner la tenia sense la seva contextualització temàtica. Gràcies per l'aportació i la conya del darrer vídeo... Tot molt ben lligat!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A tú, que em vas descobrir el Czeschka, ara mateix poso el peu de foto, que ahir em vaig despistar.

      Eliminar
  2. Me ha encantado el desmadre de Solti... quién lo iba a decir, con lo serio que parecía siempre, que sería capaz de tal desmelene (creo que lo de desmelene no es muy adecuado en este caso concreto).

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. jajaja, tampoco me lo esperaba, pero parece ser que tenía fama de muy gimnástico.

      Eliminar
  3. La malvada apatia em fa endarrerir de tot però avui, amb gran plaer, he repassat el teu blog.
    Tard o d'hora jo també tornaré, Kalamarsita.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Què bé, Glòria, t'enyorem molt a tots als blogs!

      Eliminar
  4. Buenísimo todo, genial la anécdota, me quedo con las ganas de saber que dirigía el ruso

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. pues vete tú a saber, igual un Beethoven! A que no te esperabas a un Solti así?

      Eliminar
  5. Ara m’explico per què Solti no va donar a talla a Bayreuth precisament amb l’Anell...tota l’energia se li esgotà en aquesta gravació... Caram, quina força musical i física! Quina vehemència en el gest! I aquí el veig clar i precís en els temps, fet no habitual en ell, donat que la seva manera de moure els dos braços era prou enrevessada (poc clara, vull dir) i trobo que debía ser difícil de seguir-lo en primera instància per músics novells de qualsevol orquestra. Portentosa marxa, portentosament ditigida! I tambè, com el JL, què coi deu dirigir el rus?

    Josep Olivé

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ho he buscat i res, seguirà el misteri del rus. Al fossat de Bayreuth tampoc l'haguessin vist massa al Solti, oi?

      Eliminar
  6. Buf, allò més que un fossat és un bunker...dels miraculosos, això si! JO

    ResponderEliminar