CONCERT DEL 20è ANIVERSARI DE LA JONC, IMPRESCINDIBLE!
Director: Josep Pons, piano: Jordi Masó, ones Martenot: Philippe Arrieus
Concerts:
5 de juliol, a les 21h: Auditori de Girona
6 de juliol, a les 20h: l’Auditori de Barcelona
7 de juliol, a les 18h: l’Atlàntida de Vic
Programa:
Simfonia Turangalila, Olivier Messiaen
Si La Consagració de la Primavera d'Stravinsky és la millor obra de la primera meitat del segle XX, la Turangalîla-Symphonie de Messiaen és la més destacada de la segona meitat. Els ocells, els colors, el misticisme i els ritmes accentuats i precisos són trets característics de l'obra d'aquest compositor. Música monumental del segle XX servida per Josep Pons i la JONC carregada de molts instruments. Una bona oportunitat per sentir-la i celebrar l'aniversari.
Es tracta d'un enorme poema simfònic encarregat per Koussevitzky, director de la OS de Boston. En caure malalt, l'estrena (1949) la va dirigir un jove Bernstein; al piano, la segona dona de Messiaen, Y Loriod i G Martenot com a solista amb el generador d'ones.
Turangalila ve del sànscrit i significa els passatemps de la ment. S'inspira en els amants Tristany i Isolda. Dura 80 minuts i consta de 10 moviments enllaçats per temes que reapareixen:
Si La Consagració de la Primavera d'Stravinsky és la millor obra de la primera meitat del segle XX, la Turangalîla-Symphonie de Messiaen és la més destacada de la segona meitat. Els ocells, els colors, el misticisme i els ritmes accentuats i precisos són trets característics de l'obra d'aquest compositor. Música monumental del segle XX servida per Josep Pons i la JONC carregada de molts instruments. Una bona oportunitat per sentir-la i celebrar l'aniversari.
Es tracta d'un enorme poema simfònic encarregat per Koussevitzky, director de la OS de Boston. En caure malalt, l'estrena (1949) la va dirigir un jove Bernstein; al piano, la segona dona de Messiaen, Y Loriod i G Martenot com a solista amb el generador d'ones.
Turangalila ve del sànscrit i significa els passatemps de la ment. S'inspira en els amants Tristany i Isolda. Dura 80 minuts i consta de 10 moviments enllaçats per temes que reapareixen:
- Introducció. Modéré, un peu vif: a mode de pròleg, entrada al «tema de l'estàtua» i al «tema de la flor»
- Chant d’amour 1, després d'una introducció atonal, el moviment es construeix per l'alternància d'un tema apassionat (trompetes) i un tema suau de la corda y las ones Martenot.
- Turangalîla 1. Presque lent, rêveur: tres temes: un solo de clarinet, el segon amb els metalls greus i el tercer, vent fusta, afegint-se la percussió.
- Chant d’amour 2. Bien modéré: comença amb l'scherzo pel flautí i el fagot, moviment amb 9 seccions i material musical anterior. Una tranquil·la coda en la major li posa fi.
- Joie du Sang des Étoiles Vif, passionné avec joie: una frenètica dansa amb variació ràpida del tema estàtua, representa la unió còsmica dels amants.
- Jardin du Sommeil d’amour, Très modéré, très tendre: la primera aparició del tema de l'amor a la corda i ones Martenot, s'acompanya per una cançó d'ocells.
- Turangalîla 2. Un peu vif, bien modéré: un moviment completament atonal per invocar terror, predominant la percussió.
- Développement d’amour. Bien modéré: els amants units pel l'elixir d'amor estan atrapats en una passió que creix i creix. Musicalment, és la secció de desenvolupament de l'obra.
- Turangalîla 3. Bien modéré: Un nou tema pel vent fusta. Una percussió de 5 elements fa sèries rítmiques per suportar les variacions del tema.
- Final. Modéré, presque vif, avec une grande joie: en forma sonata: Una fanfàrria dels metalls, en paral·lel a una ràpida variació del tema de l'amor arriba a una llarga coda. Diu Messiaen: glòria i alegria sense fi.
Sobre l'estrena a Boston al 49, amb Koussevitzky parlant de l'obra:
Tota la simfonia a la BBC Proms 2012
National Youth Orchestra of Great Britain
Conducted by Vasily Petrenko
Soloists: Cynthia Millar and Joanna MacGregor
Gracias por traer este documento. Perdona si consideras pedantería que escriba las palabras de Koussevitzky, pero es que son totalmente actuales (si bien dejan ver que también a él se le escapaban entonces datos sobre la obra, p. ej. es nueva en todos los sentidos -en occidente-):
ResponderEliminarNo puedo decir mucho porque no he estudiado la partitura muy a fondo, pero mi opinión es que esta sinfonía es, después de La consagración de la primavera, la más grande composición de nuestro siglo.
Esta sinfonía es nueva en todos los sentidos: en sus líneas melódica, en la estructura armónica,en la forma.
Quiero pedir al público que tenga paciencia y escuche esta sinfonía.
Tengan paciencia y escuchen de acuerdo con su propio interés, si de verdad aman ustedes la música.
pues me ha hecho ud. un gran favor, Don Enrique, porque ando perezosa y doy por sentado que todo el mundo sabe inglés. Me resulta impresionante escuchar la voz de SK, un gran director y contrabajista!
EliminarCada vez me gusta más la Turangalila y espero que Pons le saque el jugo a la joven orquesta.
La verdad es que cada vez que escucho el martenotero me entra la risa, y me parece que va a aparecer volando un platillo volante de los de Ed Wood. Pero después de lo que decís creo que tendré que intentarlo otra vez.
ResponderEliminarjaja te entiendo pero la obra se merece escucharla en directo, vente!
EliminarYa tengo entradas
EliminarGràcies per la informació. No ho sabiem.
ResponderEliminarAprofitant que anàvem al concert del Savall ja hem comprat entrades. No l'hem sentit mai en directe aquesta obra i ens agradarà fer-ho.
D'altra banda, fa uns anys vam sentir una 4ª simfonia de Mahler per la JONC i el resultat va ser molt satisfactori. Tocaven amb tanta il·lusió i energia juvenil que ho van transmetre al públic!
Demà ens veurem!
Ai la concordància! Volia dir "No l'hem sentida..."
Eliminaroh què bé, ens veurem dos cops! una abraçada
EliminarCom m'agrada Chagall!
ResponderEliminarno sé per què serà.. ;) a mi totes les seves parelles voladores en cels estrellats.
Eliminar