els balls del MACBA

El Museu d'Art Contemporani neix amb part complicat, difícil de definir a partir de les seves col·leccions i exposicions, fins i tot hi ha baralla en el bateig i el nom de la criatura. La burgesia al mig de la picabaralla entre Generalitat i Ajuntament: un consorci ménage-à-trois. I després entra La Caixa. Molt interessant reportatge amb títol desencertat.

El 1985 la Generalitat de Catalunya endega el Pacte Cultural, pel qual els polítics establiren que la cultura havia de ser el pont d'entesa entre esquerres i dretes. La cultura era destinada a administrar el discurs de la nova democràcia. Uns volien el relat del pais; els altres, el relat de la capital. La dreta somiava amb el mite de la societat civil; l'esquerra amb el mite del ciutadà. I totes dues van veure la burgesia com el símbol dels seus anhels, i de pas, la forma de superar els seus antagonismes.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona neix oficialment el 1987 com a reflex d'aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú. 
La sèrie d'entrevistes que presenta aquest documental vol copçar aquell procés, i donar claus d'interpretació sobre les actuals polítiques culturals.
Amb Oriol Bohigas, Manuel Borja-Villel, Xavier Bru de Sala, María Corral, Josep Miquel Garcia, Daniel Giralt-Miracle, Joan Guitart, Bartomeu Marí, Miquel Molins, José Montilla, Jordi Pujol, Josep Ramoneda, Joan Rigol, Leopoldo Rodés, Gemma Sendra, Pep Subirós.