viernes, 17 de mayo de 2013

Turqueries



El dissabte s'estrena Il turco in Italia al Liceu, de Rossini, un autor poc representat al Liceu. Després de la interessant conferència de Radigales, no havia quedat prou convençuda com per comprar entrada: la música plena de fòrmules tòpiques i repetitives que escoltem a les altres òperes del Bel Canto i l'argument, una bufonada. Però, ahir, vaig tenir la gran sort d'assistir a l'assaig general i una s'ha d'empassar les opinions.

La trama, una turqueria amb quasi un rapte, és una pallassada molt original -un escriptor l'escriu al mateix temps- feminista i enginyosa. La música, d'un joveníssim Rossini, té moments de gran gust i domini del color de les veus i l'orquestració, en alguns compassos, molt mozartiana, és una delícia. Si afegim que les veus estan de faula, com va passar ahir, el gaudi és complet.



La posada en escena l'aprofita amb audàcia i que ens fa divertir molt. La fan passar a una indefinida època del XX, amb el moviment de plans frontals senzills i plens de sorpreses que no desvelarem. Pocs elements i molt bon control dels personatges i multitud de figurants amb cantants del cor. Cromàticament impecable i figurins correctes. Els girs còmics, hilarants i la panxeta de set mesos de la Nino M assimilada amb graciosa resolució.

Per anar encara més ben preparat al Turco, recomano els posts del Joaquim, José Luís i altres. Escoltem la gran obertura, amb gran compromís per a la trompa, ben resolta ahir al Liceu i veiem la promo:



11 comentarios:

  1. Mucho honor me haces poniendo mi medio resumen al lado de la habitual barbaridad de Joaquim, pero muchas gracias. Estaba seguro de que ibas a cambiar de opinión; esta vez tenemos suficientes videos de la producción como para saber que, así de bien interpretada musical y teatralmente, es para disfrutar un montón.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No creo que repita, ya me lo pasé pipa ayer. Espero que lo disfrutéis y ya nos contarás.

      Eliminar
  2. Fa dies que tinc l'entrada: no em podia perdre un Rossini dels grans. Si a més, ho fan bé, a bodes em convides!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Segons el Fede no és el millor Rossini, però és molt notable i original. Els baixos i les sopranos, fantàstics. Que t'ho passis molt bé, Allau

      Eliminar
  3. Privilegiados: más que privilegiados a estas alturas del curso ver una Opera es un lujazo.

    Pero la ventaja es que me desquitaré en Noviembre jejeje.

    Gracias por dejar la música de la abertura...suena maravillosamente .Y, por lo que comentas dentro de la sencillez del decorado esta muy bien distribuido y con sorpresas...Para no sentirte atraida en un principio, te ha dejado un buen sabor este ensayo, tienes razón que aveces los comentarios se hacen un poco por lo que se escucha, a terceras persona .

    Kalamar muchísimas gracias por esta información de primera mano que lo disfrutes!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Radigales vende muy bien la ópera, era yo que, con las audiciones, no me parecía tan atractiva. Mea culpa. ¿qué verás en nov?

      Eliminar
  4. A veure què passa demà. Estic bastant esperançat, els prerromantics i Rossini en especial, mai m'han defraudat.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Segur que gaudiu. Quedo fatal però jo sí que m'he dormit amb Rossini, va ser a Semiramide, es veu que no l'havia escoltada prou. Vagi demà molt bé.

      Eliminar
  5. M'ho he passat molt bé. M'he divertit. La música, els cantants i la seva actiació com actors, la posta en escena....tot molt bé
    De tant en tant s'agraeix un Rossini per oblidar els treballs de cada dia, els ministrots que apareixen a les portades del diari i l'ambient depriment generalitzat.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És cert, jo també vaig sortir més contenta que un gínjol! Tres horetes d'evasió pura.

      Eliminar