Hoy, estreno de un blockbuster, que gusta a la crítica por ser una peli de ciencia ficción que califican de original e intelectual. No lo veo así: los sueños y el subconsciente ya han servido de tierra y abono en muchas películas, y es la excusa de que, como en el mundo onírico todo es posible, creamos una historia sin límites que peca desgraciadamente de superficial. Un sueño intenso que se olvida en cuanto se acaba. Mucha acción (algunas escenas muy atractivas por cierto), continuas referencias a los pasillos de Kubrick, movimientos
Matrix, el equipo multiétnico de
Ocean's eleven, a
Blade Runner y el protagonista, Cobb (di Caprio) que recuerda demasiado al de Shutter Island.
El equipo de profesionales ha de implantar una idea en la mente de otro, trabajo que funciona como un documento multicapa, cada lámina tiene un nivel onírico cada vez más profundo, unida a símbolos tan soñados como el agua, las casas, los ascensores y la blanca nieve.
El metraje es excesivo, algunas escenas prescindibles o repetitivas, el plantel de actores correcto y la música de Zimmer un verdadero tostón que repite el esquema de las bandas sonoras de los taquillazos.
Entradas
Em vaig avorrir molt. La pel·lícula no m'aporta res, això de "la vida es sueño" ja ho han dit molts altres i se suposa que si toques el tema és per introduir alguna idea original que et captivi. Res d'això. Si parlem de somnis, aquests han de resultar creïbles, he de sentir l'atmosfera inquietant que els envolta. Res de res. Excepcionalment un parell d''imatges com la de la ciutat al revés i la del mirall. I per últim estic farta d'acció trepidant quan no toca. Que la deixin per les pel·lis de James Bond.
ResponderEliminarQuina llàstima, m'has fet passar les ganes de cop i això que la tenia la primera de la llista.
ResponderEliminarAlguna recomanació per aquests dies, que et sembli d'imprescindible visió?
Volia veure el biopic de Tolstoi ("the last station", amb Helen Mirren, C. Plummer i P Giamatti) però no sé si ha arribat a les sales o se m'ha passat..
ResponderEliminarLlàstima que no t'hagi agradat. A mi em va deixar bastant sorprés. És veritatque es poden observar un munt de referències, però avui en dia és difícil no trobar-ne a cap pel·lícula. Crec que l'argument està molt ben lligat. De vegades massa precipitat per a l'espectador, però. Igualment, li dono molt bona nota; mai havia vist una caiguda d'una furgoneta a un riu que duri 45 minuts!!
ResponderEliminargràcies per la teva opinió, crític. Mon germà m'ha enviat aquest enllaç pels que l'han vist:
ResponderEliminarhttp://www.cinemablend.com/new/Inception-Explained-Unraveling-The-Dream-Within-The-Dream-19615.html
Doncs em vaig desdir i ahir vaig anar a veure-la.
ResponderEliminarL'impacte de les imatges que havia vist era molt poderós i en aquest sentit no em va defraudar gens, ans el contrari, ara bé, la pel·lícula en va deixar de interessar ben aviat. Quin sentit tenen aquells diàlegs tan críptics que estic segur que ni el guionista, ni els actors els entenien?, cap, n'estic segur, la qüestió és fer bullir l'olla durant més de dues hores (durada obligada de les preteses grans pel·lícules actuals) i ja està.
Jo vaig trobar-li mèrits, i la Cotillard m'agrada molt, però quan surts ja has oblidat quasi tota la pel·lícula, (el somni a la neu és llarguíssim i impossible), però les escenes del hotel i l'ascensor les vaig trobar excel·lents.
Res, molt soroll per a no res, o quasi res.
El Di Caprio de seguir en aquesta línia, l'hauran de ingressar aviat a un sanatori.
molt d'acord, Dolors i Joaquim. I divendres toca la darrera de Woody Allen, més per estar fresqueta a la sala de cine que per veure una pel.li diferent. Els actors i actrius són l'únic al.licient. Allen està tan repetitiu últimament..
ResponderEliminar