Agost a Sta Mònica

Poca cosa a fer a Bacelona a l'agost. Difícil arribar al centre Arts Santa Mònica perquè La Rambla s'ha convertit en un parc temàtic d'espantoses estàtues vivents i botigues de samarretes de futbol, que tan agraden als turistes, amos i senyors del passeig. Un cop a dins de l'antic convent reconvertit sàviament per Albert Viaplana, entrem al claustre on s'exhibeix Barceló abans de Barceló, amb obres dels 70 i principis dels 80. Ja es veuen alguns trets característics de l'artista: el bestiari, les textures terroses, la manipulació del llibre i el Mediterrani. Avui segueix dibuixant els calamars com feia quan tenia 20 anys. Vés per on ja tenim una cosa en comú. De l'entrevista del V. Amela a LV surt:
-Als seus quadres hi viuen molts animals...
-Sobretot cabres, ases, pops i sípies: estic fascinat pels cefalòpodes! (...)penso muntar un espectacle artístic amb cefalòpodes. Jo no hi penso faltar, Miquel.   A la ceràmica de sota (98), els calamars semblen força uns amulets fàlics en lloc d'uns calamars plans a punt de ser cuïnats.

Després pugem a la sala anular on Pat Andrea ha posat una col.lecció de làmines de gran format de tema l'Alícia de Carroll, tan de moda últimament. Una descoberta interessant, d'un gran dibuixant de figura humana que crea composicions molt treballades, artesanals i força imaginatives. No el considero un gran pintor, però sí m'agraden els cossos zoomorfes i com controla l'espai amb figures gegants. La tècnica la domina a la perfecció: carbonet, aquarel.la i llapis de colors no tenen error sobre la pulida làmina blanca. El conjunt és fantasiós amb un punt d'angoixa i malson. Recomanable.