Perles (3)

Juan Fdez "el Labrador":  Racimos  (1630)

Al supermercat no he trobat un raïm massa exhuberant. Els grans eren de calibre petit i una mica ressecs. Clar que ja no és temps de verema, però unes perles com les de les pintures ens haguéssin il·luminat la nit i els desitjos foren millor acompanyats. El grapat de raïm de la dreta em recorda al que menjàvem amb la família grega, voluminós, dolç i de petita llavor. Els de l'esquerra, als de Mallorca, rodons i melosos.

Juan de Espinosa  bodegón ochavado (1646)

Avui celebrarem la revetlla amb els grans escarransits i una mica de cava enyorant la família escampada per la vella i empobrida Europa. Afegirem magranes, pomes i fruits secs per construir un bodegó, i així potser llueixen com gotetes. Els menjarem agraïts de l'any que marxa i amb una certa melangia, en mig d'una nit d'esperit joiós. Com la del nen Jesús que amb cura arrenca el gra qui li ofereix un sant Joanet a l'abric d'un mantell de color vi, que toca festa i xerinola.

L. Cranach  La Virgen con Niño, San Juan y ángeles (1536)

Adéu 2012, 

benvingut 2013

Tingueu una bona vesprada, que corri el vi, que els desitjos us siguin concedits,

Bon any Verdi
Bon any Wagner
Bon any Britten

brindem un cop més, que ràpid passa el temps! 

a beber, a beber y ahogar el dolor..

presents al pessebre (2)

Mestre català 1200 MNAC

Moltes Nativitats medievals es representaven amb mare i fill estirats i convenientment abrigats, que ja és hivern. El nen a la menjadora, a prop de la calor apòcrifa del bou i la mula i Maria descansant, que un part et deixa baldada. Josep el fuster, més avi que pare, fa el que pot, com ara buscar aigua, tenir somnis i atiar el foc.
De vegades, Maria compta amb l'assistència d'un llevadora molt professional i que s'encarrega d'embolicar el nadó.







Aviat arribarà l'àngel tafaner que escampa la notícia del  neonat entre els veïns i s'acaba la tranquil.litat. Comencen les visites a incordiar: que si uns volen adorar el petit, que si porten bens i regals, que un cor d'alats li dóna per cantar damunt el sostre. Fins i tot arribaran unes autoritats orientals molt sàvies amb regals molt nobles, acompanyats de camells i patges. Un no parar.

Giotto  Nativitat capella Scrovegni 1306

Sort que la Maria, segons el gran mestre Giotto, troba un moment de pau per dedicar-se al fill i tenir-lo als braços. Encara que embolicat com una mòmia i ben apretadet, la mirada del nen és pur agraïment i amor.

En aquest anònim, Maria resta sobre un llit de palla i un matalàs de luxe i brocat, mentre el seu home, una mica enfadat -igual ja sap que han de fugir a Egipte- s'ha tret la mitja per obrir-la i abrigar el nen, qui ben bufó, s'ho passa d'allò més bé en companyia de la minyona, un ase amb perfil de conillet i el simpàtic bou.

Anònim flamenc c 1400

Si una escena és adorable, és la de Von Soest. A una cabana trenada, mengen primer els animals i aviat ho farà la mare, que en Josep infla les seves galtes amb vigor per avivar el foc. El nadó, molt despullat pobret, li fa moixaines a la cara, tan carinyós ell. Que ben cuidada i feliç, la Maria! No s'ensuma que tindrà visites, aviat.

Konrad von Soest 1403

Això és un cant per la desitjada pau de les que acaben de donar a llum.

BON DIA DE NADAL A TOTS.

cal amar

Bones festes, amics

Del millor substrat

terres fermes vermelles

mengen arbres, s'exposen

branques i plenes copes

a la nit, el cor i la joia

per Nadal, cal amar.

formigó formatge

Simulació façana vegetal (UPC)

Un ciment de fosfat magnèsic i de PH lleugerament àcid, que s'havia fet servir en odontologia, és la base d'un nou formigó que es comporta com a suport biològic natural pel creixement de microorganismes, algues, fongs i molsa. Façanes van sent colonitzades i van canviant de coloració i alhora eviten l'aparició d'espècies vegetals amb arrels que fan malbé el ciment.

L'invent pot semblar interessant, (aconseguim una capa aïllant) però hi ha ecosolucions que semblen absurdes. Si alguna cosa té el formigó com a nou material de construcció (gairebé un segle) és la seva plasticitat, textura i color neutral, i que ha permès meravelles arquitectòniques com les de Le Corbusier, no crec que provocar aquesta degradació superficial natural- i que imagino fa una certa pudor- serveixi massa per reduir el CO2 ambiental.

capella Ronchamp LC

Posats a escollir, millor les façanes de formatge gruyère que les de roquefort, on el formigó s'enmotlla per fer foradets de totes mides i formes. Exemples valents com la torre Agbar abans de ser folrada per ridícules xapes de colorins i gravents o la del centre escolar d'Almeria:























Si parlem estrictaments de formatges, he de dir que m'agraden tots amb bogeria i he de dosificar amb precaució aquests dies on els àpats poden presentar-se amb unes postres tan ben combinades com bona fruita amb una taula de pecats. Que tingueu unes bones i moderades menges.

calamitat

Bon Nadal

LITERATURA

Tan vehement, va dir-se un calamar,
faig el ridícul: un raig fi de tinta
ja desvia aquests monstres, ben poc crítics.
Perduda l'abundància del cor,
va descobrir la voluptat formal:
mentir-se objectivat en l'arabesc
i fer-s'hi encara veure, subjectiu.
De l'urc de no amagar-se gaire, en deia
sinceritat: de la por de trobar-se
massa exposat, sentiment de l'estil.
Lliurat a l'esperança que els espasmes 
de l'aigua li anirien a favor,
deia fe en el llenguatge. Va morir
devorat: l'inefable el va temptar.

Gabriel Ferrater

Presents al pessebre

Avui, dia de Santa Llúcia ja he muntat el pessebre. Fent alguns retocs i algun canvi d'ubicació, he gosat dibuixar els participants del concurs de Sant Jordi mantenint una jeraquia com mana la tradició pictòrica gòtica. Espero que accepteu que deixi als estimats animals que escalfen l'estable malgrat el recordatori papal de que no surten als Evangelis i un cert protagonisme dels personatges segons ordre d'arribada de les respostes. Encara que el dibuix de memòria no és el fort de servidora, espero que us trobeu sense dificultat.

(De tota manera us enllaço l'original, molt més treballat i ornamentat)

Adoració Memling

Un cop col·locades les figuretes del Pessebre, ens disposem a ambientar l'espai amb una música que m'acompanyarà aquests dies mentre faig les postals de Nadal i que porto molt endarrerides. Us felicito i tingueu unes boniques festes.

Recital de CB

Nicolas de Staël  Grand Concert  1955 

Os presento a Joan. Cursa cuarto de contrabajo clásico en la ESMUC y ha participado en la Jonc, la Jonc Filharmonia, la Jonde y ahora le han invitado a participar en un encuentro con la Mahler Chamber Orchestra en Dortmund, en febrero. Empezó estudiando piano como primer instrumento, pero los graves sonidos del gigante le sedujeron y acabó el grado medio en los dos instrumentos.

No os negaré que añoro las sonatas, Bach y las fantasías de muchas tardes con Joan al piano. Fueron duros los primeros estudios de CB: la casa vibra con las cuerdas, sus agudos son extraños y los graves tan profundos como exhibicionistas, no hay muro ni puerta con puerta que los tape. Es muy voluminoso, pesado y complicado de transportar. El que escoje el contrabajo es que tiene verdadera vocación.

Ahora suena muy bien y podemos escucharlo en un recital en el Ateneu Barcelonès, domingo 16 a las 18.30. No hay mucho repertorio para contrabajo solista, aún así Joan se atreve a tocar el Concierto nº 2 de Bottesini (1821-1889), gran director de orquesta, contrabajista y compositor de piezas para el gordo violone, del que destacaría también la Passione Amorosa, obra que escuchamos en un anterior recital con su profesor J Camps, aquí en versión Karr/Nix

Si no tenéis plan y os apetece un concierto diferente, animaos. Estaremos contentísimos de veros allí. Os esperamos.

moscas

B Martorell, detalle San Jorge al suplicio

La Biblia se lo pone crudo a las moscas. Menciona a Baal-zebub (el señor de las moscas) como una deidad siria que lleva consigo un enjambre de moscas responsable de la destrucción y la putrefacción. La Iglesia lo convierte en uno de los nombres del demonio, Belcebú, y la mosca se convierte en símbolo de tormento y tortura, y dibujada fuera de proporción en mucha obra pictórica.

GGarzoni  Perrita  1664 Palazzo Pitti

En muchos bodegones aparece con su imagen opuesta, una mariposa, para indicar la lucha entre el bien y el mal. O como amuleto contra la peste: un principio homeopático medieval que proclama que similia similibus curantur. En otras ocasiones sirve simplemente para demostrar la destreza del artista. Es el caso de Giovanna Garzoni (1600-1670), gran miniaturista que se ganó la vida con la pintura de bodegones de frutas abundantes, flores e insectos:

GGarzoni plato con ciruelas, avellanas y mosca

GGarzoni, sin título

Al ser voladoras, culturas muy antiguas las asocian con la muerte y el alma. Incluso las podemos ver junto a Jesús niño o Cristo salvador, sobre cráneos de bodegones vanitas, evocando el memento mori, tema muy presente también en la obra contemporánea de Hirst y su A Thousand Years, un doble cubo de cristal sellado con una caja llena de larvas separada por un vidrio agujereado de un electrocutador de insectos. La mosca nace, se hace adulta para volar y morir al instante. Un ciclo entero de vida y muerte.

Carlo Crivelli. Madonna con el niño 1473

G Santi Cristo sostenido por dos ángeles 1490

B Bruyn Vanitas c.1540

Damien Hirst A thousand years  1990

Y como colofón, para no acabar tan mosqueados, una serie de interpretaciones vanguardistas llenas de humor de este señor que quiere acabar con la irritante mosca (ampliad, los títulos son muy oportunos):

un altre Sant Jordi

 Els dels peus no és un altre que Sant Jordi, heroi i màrtir, patró de Catalunya i Grècia i de tants altres llocs de l'Europa continental. El pintà el mestre de la pintura gòtica, Bernat Martorell*, cap al 1437 a un retaule que era encàrrec de la Generalitat però que acabà desmembrat: la part central on el Sant mata el drac és a Chicago i els quatre laterals de format molt vertical són al Louvre. Els van portar fa uns mesos a una exposició al MNAC, absolutament inoblidable per les meravelles del Gòtic que aconseguiren prestar-nos.

El fragment del concurs del passat dia 4 mostra el darrere detallat d'un cavall blavós amb un tàvec o una mosca, símbol de Belzebú o el dimoni, el mal i la pesta (la mosca torna a aparèixer a les altres parts, la veieu?). Arrossega al màrtir nu pel camí cap el suplici final, la seva decapitació. Es pot observar a les taules que prèviament havia estat ajusticiat i flagel·lat. És l'altre història del cavaller noble i cristià poc coneguda: al segle IV sota l’Imperi de Dioclecià, optà per morir, suportant set anys de martiri, fidel a les seves conviccions religioses.

Del retaule es va perdre el Calvari (forat superior) i la predel·la 

Aquestes quatre taules al tremp sobre fusta de roure i de format 107x53 eren les joies de la mostra. Per passar-hi hores admirant tota la gamma dels colors, l'elegant naturalisme, els detalls de pinzellada fina i un concepte de la llum molt imaginativa. Els rostres expressius, els vestits rics i els símbols fan del mestre Martorell un dels més destres del que diuen Gòtic Internacional, d'influències nòrdiques. Era la primera vegada que tornaven a Catalunya després d'un segle de la seva exportació.

operaris col·loquen amb un ordre no cronològic les quatre fustes a l'expo

Pel que fa al concurs, heu estat un quants que tard o d'hora heu encertat: per ordre d'arribada, en primer lloc el JL, i segueixen la Timamót, la Marga, el Xavi C, l'Allau, l'Enric i l'Alex Ros (no confondre amb l'altre Alex Ross, el del The rest is noise :D ). Com que no vull deixar a ningú sense premi, tingueu paciència i aviat us arribarà a travès d'un post a propòsit. Moltes gràcies per participar!


*EL MESTRE DE SANT JORDI

Un llarg camí, ple d’obstacles, acompanyà la identificació de l’autor d’aquesta obra mestra de l’art català. La fragmentació del retaule va fer perdre el record de la unitat del conjunt. Es conserven cinc de les taules que composaven el retaule, i, en ser venudes per separat, van anar canviant de titularitat, fins arribar, una a l’Art Institute de Chicago i quatre al Musée du Louvre de Paris.
La dispersió geogràfica de les peces va afavorir diferents estudis, que des de finals del segle XIX fins als anys trenta del segle XX, van ser portats a terme per especialistes d’arreu que reconeixien, sota el nom de Mestre de Sant Jordi a un pintor de gran vàlua, al que atribuïen per filiació estilística altres obres de similar qualitat, però del qual se’n desconeixia l’origen. El misteri sobre qui s’amagava rere aquestes produccions només podia ser desvetllat amb un testimoni documental que en donés la paternitat definitiva. L’enigma es va solucionar quan, en plena guerra civil, es va trobar a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, el contracte del retaule de Sant Pere de Púbol, un conjunt amb un estil molt proper al Sant Jordi de Chicago i obra de Bernat Martorell. Havien calgut cinquanta-set anys d’estudis per desvetllar un dels grans misteris de la pintura catalana: Bernat Martorell, el pintor més sol·licitat de la seva època, el que havia acaparat els millors encàrrecs era, sens dubte, el Mestre de Sant Jordi.

I pista quarta.

Una ciutat catalana de 27.457 habitants s'anomena com el pintor.
(darrera pista del concurs del dia 4)